5.5.15

nomenklatura


Si ahir esmentava insignificants concrecions en les eleccions municipals, la veritat és que les generalitzacions també em semblen interessants, com a mínim en l'aspecte ideològic. Ideològic? Quin sentit té aquest terme al segle XXI? Cert que alguns partits es continuen autodefinint com de dretes -bé, els de dretes no se solen definir amb aquest nom- , d'esquerres o de centre, denominacions vagues d'allò més fluctuants, també substituïdes pels termes conservadors o progressistes. Alguns partits fins i tot conserven en les sigles vestigis de les antigues ideologies: socialistes, comunistes -el marxisme pràcticament és residual. Hi ha algun partit que s'autodenomini capitalista? Ara no ho recordo. Encara hi ha algun partit anarquista. Per cert l'altre dia parlava amb un anarquista confés i li vaig preguntar si era prudhonià o més aviat bakunista... En fi, és igual. Els partits amb un llibre -o dos o tres- de capçalera d'un ideòleg clàssic han desaparegut i les formacions més noves ni tan sols ho dissimulen. L'eclecticisme -ja era hora, perquè, què són els polítics sinó uns eclèctics?- és la ideologia imperant. Acció-reacció, aquest és el lema. És qüestió dels ciutadans decidir quina línia d'accions i reaccions són les seues preferides.

Sigui com sigui, tots els partits, els nostres, els occidentals, són demòcrates, fins i tot els republicans, que també als Estats Units són demòcrates. Això sí, de quina manera ha d'exercir el poble la sobirania continua sent un tema més aviat tancat; les estructures de govern en aquest país i en molts altres tendeixen a l'endogàmia i fins i tot els qui diuen de modernitzar-les -partits o petits grups que es presenten a les eleccions- les accepten. Quin remei si volen governar o tenir una petita quota de poder, ni que sigui poder servir el cafè a l'alcalde.

4 comentaris:

F. Puigcarbó ha dit...

el problema són els partits, o clom funcionen els partits, però és el factor humà i suposo no hi ha remei.
Hi ha els de ciudadanos en blanco que ekls escons que treuen no els cobren nmi els ocupen, a alguns ajuntaments ho han aconseguit en eleccions municipals anteriors-
Una de les solucions seria un govern de tecnòcrates sense pertinença a cap partit, gestors vaja! però això és utopia

Assum ha dit...

La primera idea era la bona: govern dels "aristos" . Però en general governen els mediocres o aquells que no han aconseguit la feina que volien, que encara és pitjor.

Macondo ha dit...

Si digués que no vull tenir poder potser mentiria, però és que no vull!

miquel ha dit...

Esclar, Francesc, que el problema són els partits i tota l'estructura que els envolta i la que han creat per governar. Els escons sense ocupar -s'hi podria afegir els de l'abstenció- a part de la percepció de no participació, poca cosa més suposarien.
tampoc els tecnòcrates solucionarien res. Quines prioritats contemplarien a l'hora de governar i per què?

Segur que haurien de governar els millors, Assum, però, els millors en què? Com decidir qui són els millors? I aquests millors, s'haurien d'eternitzar en el govern? Preguntes i preguntes.

Potser mentiries, Macondo, però et crec. Tot i que les manifestacions del poder són molt variades.