Quan algú concreta sense possibilitat
d'error el referent d'un mot abstracte, no ens queda més que arrufar
el nas. Els mots abstractes no tenen referent, sinó aproximacions
exemplificades. La veritat, la veritat... Què és la veritat? Les
mateixes definicions estàndards, oficials, de la veritat, ja és veu
que tenen gat amagat:
[LC] [FS] Conformitat amb allò que
és, ha estat o serà. Establir la veritat d’una proposició.
Negar la veritat d’una asserció. 1 2 f. [LC] [FS] Coneixença, idea, d’una cosa conforme al que ella és. L’estudi de la veritat.
1 3 f. [LC] [FS] Allò que realment és, realitat. Ell ha dit la veritat. A dir veritat, hem de reconèixer que ells en saben més. Això que ell ha contat és la pura veritat.
1 4 f. [LC] [FS] Proposició que no es pot negar racionalment. Veritats científiques, filosòfiques.
Una de les perversions a l'hora
d'acceptar la veritat és pensar que allò que és comunament
acceptat és veritat o que la veritat es relaciona únicament amb la
raó -un altre element poc tangible-, o, encara pitjor, que hi ha qui
té totes les veritats. Per exemple, avui, en un moment distès
després d'agudes anàlisis sobre les eleccions municipals, han
aparegut les noves samarretes del Barça, amb ratlles horitzontals.
El senyor Cardús ha recordat que aquestes ratlles engreixen i ha
llançat la pilota al senyor Franco, antic director de “El
Periódico” i de còrpora considerable, que, amb un somriure de
circumstàncies, ha afirmat que ell es partidari de l'horitzontalitat
en tot excepte en les samarretes. És que no recordava el senyor
Franco que el seu diari va publicar un article en què el britànic
doctor Peter Thomson concloïa que en realitat són les ratlles verticals les que engreixen? És que el senyor Cardús no llegia el
diari del senyor Franco? Eren veritat les conclusions de l'estudi del
doctor Thomson? Suposo que la majoria de la població ho dubta
encara. I les ratlles en diagonal? Un gran camp per explorar.
7 comentaris:
La veritat? Les ratlles horitzontals engreixen.De tota la vida, home:)
La ratlla en diagonal és una alternativa menystinguda massa sovint! Sempre hi ha un altre punt de vista, oi?
a mi m'agrada AQUESTA SAMARRETA, el que engreixa no són les ratlles horitzontals o verticals, el que engreixa és el de sota la samarreta.
L'estudi sembla raonat, el vaig publicar a collonadeds fa molt de temps, però jo ho veig igual amb ratlles horitzontals o verticals.
salut
Estic d'acord amb en Francesc... Jo porto camisa estampada de flors i m'engreixa igual que les ratlles horitzontals, verticals o diagonals... Fins que no canvii el què hi ha a sota, res a fer... Ha, ha, ha...
Pel que fa a les samarretes haver-ne d'inventar tantes és cansat... I a mi m'agraden més les verticals.
No diré res de la veritat, perquè no sé que més dir-ne... Existeix alguna cosa que es pugui anomenar així?
Aquesta samarreta recorda les que feia servir el mateix Barça en l'equip de rugbi. Serà pel costum, però per jugar a futbol no m'agrada.
Moltes gràcies.
Segur, Assum? La veritat és que jo sóc contemporitzador, així que jo barrejo verticals i horitzontals i en surten quadres.
Oh, les diagonals, Carles....! Ara mateix em preguntava si la Colau eixamplarà les voreres tal com estava previst de la meua part de Diagonal.
Claríssim, Francesc, el que engreixa està a sota, les ratlles "realzen". Ahir, quan buscava informació sobre el tema ja vaig arribar a les teues collonades :-)
I un altre detall, Carme, és si samarreta o camisa. I és que les samarretes tenen una tendència a arrapar-se...
Ei, que només n'inventen dos o tres per any els del Barça, i ho fan perquè els nens no sembli que van sempre amb la mateixa samarreta, que als jugadors els és igual.
La veritat, la veritat... tantes com grans de sorra al desert.
Cert, Josep, que més aviat recorda les de rugbi. Potser és una estratagema per fer més faltes sense que els les xiulin.
Gràcies a tu per la visita i la teua opinió.
Publica un comentari a l'entrada