9.5.15

reduccionismes variats


Veig que presenten el telenotícies amb una entrada que diu llengua aranesa. Hi ha qui troba complicat això de classificar les llengües; a mi, que no sóc gens revolucionari en aquestes qüestions, no em costa d'acceptar les divisions dels manuals. Tot plegat, però, m'estranya que no parlin de llengua lleidatana, gironina, etc. En les desconnexions territorials. Generalitzar no és ofendre.

L'èxit del Partit Nacionalista Escocès en les eleccions del Regne Unit és aclaparador, indescriptible. És impensable una cosa semblant a Catalunya en unes generals o fins i tot en unes autonòmiques, i comparar Escòcia i les seues circumstàncies amb Catalunya és pura fantasia. Afegeixo dos elements contraposats a tenir en compte: al programa electoral del SNP, la qüestió de la independència era un punt més, visualment no prioritari; Si Cameron ha aconseguit la majoria absoluta ha estat, directament i indirectament, gràcies a Escòcia.

Al Portal de l'Àngel, el primer o segon carrer amb més densitat de caminants de Barcelona, la presència d'Alfred Bosch també és aclaparadora; de fet és l'únic candidat a l'alcaldia de la ciutat que s´hi pot veure. Fins i tot atabala tanta concentració de cartells, amb tres o quatre n'hi hauria prou. A la fi, el seu mig somriure és premonitori. Ell sap ben bé que l'eslògan triat no és el més encertat en unes municipals. L'alcalde del SÍ? Cada cosa quan toca i on toca.



( He intentat fer una cosa curteta com si fos per a Facebook, però encara no ho aconsegueixo. De Twitter ni parlar-ne, ni concretant en un sol tema)

2 comentaris:

F. Puigcarbó ha dit...

Monterroso, Fuster o Pere Calders, haurien triomfat a feisbuc, i possiblement fins i tot a Twitter.


salut

miquel ha dit...

Segur, segur. Ja van triomfar sense xarxes socials, imagina't!