22.5.15

ostracisme poètic?


Des d'ara, amb la publicació d'aquesta Obra poètica completa (1931-1990), cinquanta anys després d'iniciar-se, una imatge globalitzadora i més rica de Manuel de Pedrolo roman a la cantonada. Algú s'hi aproparà o dispararà, de lluny, amb bala?
Xavier García: final del pròleg, també intitulat (m'agrada conjugar l'arcaic -o modern?- verb intitular) “Una obra poètica i els seus ostracismes”. Lleida, Pagès editors, 1996.

¿Aproximació o trets a les més de set-centes pàgines poètiques de Pedrolo publicades com aquell qui diu fa quatre dies? Doncs em sembla que ni una cosa ni l'altra. Per què? Vet aquí una pregunta que jo no sé respondre i que dubto que algú em pugui explicar prou satisfactòriament. Amb el permís dels editors -espero que no els faci res que intenti contribuir a una reedició del llibre, i si veuen que em desvio que m'avisin-, em permetré copiar poemes de Pedrolo alguns dies, fins i tot dels de formes adustes, escrits a raig. Com que estem en període electoral, aquesta nit em decanto pels epigrames polítics circumstancials (res a veure partits o personatges esmentats en l'origen o continuació de l'ostracisme).

Epigrama

Socialistes i convergents
es miren l'ou com balla
i tots tenen la cua de palla
quan s'ensenyen les dents.

Socialistes i convergents
en ordre de batalla
se la jugaran a qui més gralla
per fer-se amb el convent.

Socialistes i convergents
han preparat la dalla
a veure qui més i millor talla
un bacallà pudent.

31 de gener de 1988



Tres epigrames

En Pujol, el gran croat,
porta a Roma el Mil·lenari
i l'il·lustre ensotanat
l'hi canvia pel rosari

**

L'Enric Guitart fa cultura
amb el gec ben descosit
per les dents del gos d'atura
que li daren a Madrid.

**

En Xavier Bru de Sala
no es treu els ulls del melic
mentre va pujant l'escala
amb somriures de nou ric.

7 de desembre de 1988

3 comentaris:

Júlia ha dit...

El país és complicat i el cofoisme, virtut nacional malgrat els oblits, menyspreus i capelletes que porten on porten, a la mediocritat establerta. I no és d'ara.

F. Puigcarbó ha dit...

si Pedrolo hagues escrit Incerta Glòria. tambè li haurien negat la major. Cofoismes i cainismes a banda, a vegades més val caure en gracia que ser ghraciós.


salut

miquel ha dit...

Amiga i amic, petit país a part, la impossibilitat de publicar -i no per raons de censura- la poesia de Pedrolo en el seu moment, és un cas que em deixa perplex.