dispersió i concentració

Segons el diari, avui podia anar a sis presentacions de llibres que segurament podien ser unes quantes més. Un dels llibres, sobre cibercrims (El vot electrònic és segur? Es pot interferir un marcapassos?...), el presentava el conseller Puig -ha ha! A vegades em mareja la quantitat de títols que apareixen diàriament i que jo no podré llegir; esclar que a vegades em trenco el cap pensant durant tres minuts qui deu llegir obres com les presentades avui. He optat pel cinema. Quina dèria a adaptar els títols! Avui, Els hereus s'han convertit en La professora d'història. És que no han entès que l'important de la pel·lícula és el col·lectiu, per molt que la cohesionadora ho faci molt bé? Després de la projecció, a casa, he llegit algunes crítiques; el crític de “The Hollywood Reporter”, entre lloes i vituperis menors, es queixa que no s'hagin desenvolupat subtrames insinuades; el de l'”ABC”, afirma que millor passar la pel·li a les escoles que als cinemes. En part, doncs, un es queixa que és massa de grup; l'altre que com que és de grup la passin per als grups. Que és difícil fer de crític! I com es veuen encara els centres d'ensenyament com un món diferent del món. Potser sí que encara és així.