Mort avui fa un quart de segle, Manuelde Pedrolo continua sent més desconegut -parlo per mi, esclar- que
oblidat. Pregunta sense sortida: què és preferible, ser desconegut
o oblidat? Em fa mandra, i no ser si me'n sortiria, desenvolupar les
argumentacions de l'afirmació inicial i de cap manera gosaré
respondre el joc partit de la pregunta perquè tampoc no ho tinc
gaire clar.
Únicament m'atreveixo a contribuir al
record -o al coneixement?- de qui en bona part m'és desconegut, que
no oblidat. Crec que és interessant fixar-se en la data dels dos
poemes.
Difunt, difús, difondre aquesta carn,
amb l'amor indolent de la terra...
Oh carn, quin cant supura el llavi i t'acaricia
amb noms, amb veus, amb crits que trenquen les arrels
des d'on fores aquest pit balejat,
aquests braços capaços d'anells i de cops!
Carn, contorn ardent d'aquesta gràcia,
vas, ample vas vessant d'amor i esperma,
d'odi insoluble o de mans i tendresa...
Tot era meu! Vasta terra d'anhels,
disposar d'un cos, d'una forma,
tornar ferida al vent, la pluja, el color,
l'esguard encuriosit, l'afalac d'una noia...
I ara mai, mai més no saber d'aquest eixam
el murmuri de fulla i de terra,
mai, mai més damunt del sòl, dempeus!
“Per quan seré mort” (1938)
No aprofiteu la meva absència,
obligada,
per clavar-me a la boca d'un carrer.No vull que els sobres de ls cartes
em numerin com un sorge, com un pres,
i cap autoritat no és competent
perquè demà l'amo dels queviures,
potser el barber o la peixatera,
em facin nom del seu comerç.
"Darrera voluntat" (4 de desembre de
1988)
P.S. : Aquesta nit passada, en hora
fosca i en canal secundari, han compartit una semblança valorativa
de Pedrolo i la seua obra que pot ser un bon punt de partida per al
seu coneixement. La Carme en parla i ens ofereix el tràiler.
9 comentaris:
Una pena això de què aquestes coses les passin gairebé d'amagatotis, no és la primera vegada ni passa tan sols al país però, vaja...
Ara ja puc oferir-vos fins i tot el documental sencer:
Visualització
Descàrrega
He afegit aquests enllaços al meu post, perquè es puguin clicar més fàcilment, però de fet si vull i m'hi poso, aquñi també es podran clicar... apa som-hi!
A veure si funciona...
Sembla que sí que ha funcionat... menys aquest "aquí", que se m'ha insubordinat...
No li coneixia cap poema i l'aprecio poc com escriptor però els poemes que has transcrit són molt a teni en compte, especialment el primer.
Ja hi estem acostumats, Júlia. En tot cas, la gràcia d'ara és que queda per als qui ho vulguin buscar.
Moltes gràcies, Carme, ara que ja està localitzat, m'ho miraré a poc a poc.
Glòria, ja he fet en altres posts una mica de publicitat de la seua poesia, descoberta no fa gaire, de la prosa, ja ho he dit, el conec poc i el trobo molt desigual. Fixa't que el primer poema és de quan tenia 20 anys, el darrer de quan en tenia 70, un cicle tancat.
L'alliberament de la dona és una constant en els seus escrits. I la visió de l'escriptor anirà evolucionant al llarg de les seves obres.
No se perquè un escriptor, poeta, teatre, periodista…no se’l recordi. També va escriure sobre política comentant les actuacions concretes del govern espanyol i sobre la política del govern de la Generalitat, amb el qual serà molt crític. Serà per això?
No en sé gaire res sobre això de l'alliberament de la dona, Josep.
Tens raó, va ser un personatge incòmode per al poder, tant el d'Espanya com el català. Irreductible en les seues conviccions que expressava sense eufemismes. Com tants altres textos, seria interessant que es coneguessin els seus textos periodístics.
Va publicar durant molt de temps a l'antic Avui però tot i que tenia una bona hemeroteca a ui no és gens còmoda de consultar.
Tambè hi ha llibres publicats que són reculls del articles de l'Avui
Publica un comentari a l'entrada