la comissió

Alguns jubilats, no sabria dir si pocs o molts, es plantegen la seua existència postlaboral amb tant detall que poden arribar a anguniejar els qui escolten la seua futura programació quotidiana. A l'estúpida pregunta de no t'avorriràs?, són capaços d'aclaparar l'interlocutor amb una jornada interminable de voluntariats, feinetes remunerades i activitats lúdiques que a penes deixen temps a unes hores de son. Cal aprofitar la vida!

A mi em sembla que és bo tenir uns horaris regulars sempre que deixin temps a la improvisació i a la sorpresa, com més millor. Dins d'aquest horari ideal més o menys reglat, jo encara no havia trobat cap activitat amb sou que em fes el pes, fins avui. Segurament estic mal informat, però he llegit que els de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte avui s'han reunit d'una a dos quarts de tres per tractar dels xiulets que van iniciar els actes de la final de la Copa -ja em disculparan si no entenc quina relació té la música amb l'esport en aquest cas, però això és el de menys-; com que en aquesta horeta i mitja no han pogut parlar de tot el que calia, han anat a dinar. Suposo que encabat de dinar han jugat una estona a les cartes o al dòmino, fins que a les sis han tornat a parlar del tema del dia sense cap altre resultat que el de retrobar-se per continuar la conversa. El tema és el de menys, m'encantaria pertànyer a aquesta comissió que dedueixo que es deu reunir en horaris semblants al d'avui només unes quantes vegades al mes -o menys- i que deu cobrar una bona pasta -un percentatge de les multes que imposen?- simplement per arribar a la conclusió que el que suggereix el govern va a missa. De moment no sé què cal fer per pertànyer a la Comissió, potser una instància a la institució adequada? De tota manera, se m'acut, així ràpidament, que un dels problemes és que les decisions preses poden ser impopulars, però quan un està jubilat passa de popularitat. L'altre inconvenient, aquest sí que gran, és que les reunions se celebren a Madrid i jo ja no estic per viatjar gaire lluny, per tant esbrinaré si hi ha una comissió semblant amb seu a Barcelona, o esperaré la que es creï quan Catalunya sigui independent, que desitjo que sigui aviat perquè tampoc no tinc tot el temps del món.