la vida és una catàfora sovint incompleta

M'agrada en aquestes dates llegir a la premsa com van les proves de la Selectivitat i, sobretot, m'empeny la curiositat de saber quin serà el tema estrella, és a dir, controvertit, que els mitjans destacaran. Fa uns anys va ser un bonic poema de Carner -glòria al príncep dels poetes!-, però enguany és una paraula -només un mot!- apareguda a la prova de llengua castellana la que encapçala les discussions. Avui, demà, durant tota la setmana, al carrer, als bars, a les cases, a l'hora del rosari a les esglésies..., no és parlarà més que de les catàfores i la gent serà catafòrica o no serà. Estic segur que molts no s'arribaran a posar d'acord si la catàfora és una figura retòrica o no, cosa que no tindrà cap importància, perquè identificar o no una figura sense veure, o sense saber explicar, de quina manera afecta el text on s'inclou és el mateix que veure una fruita en un aparador i no saber quin gust té.

No sé ben bé què havien de fer els alumnes amb la catàfora ni per què al redactor (redactors?) de l'examen se li va acudir incloure-la, suposo que un dels motius era que es parlés d'ell a causa de la seua originalitat; llàstima que el periodisme d'investigació va a la baixa i el seu nom quedarà en l'anonimat.

Com que sé, com deia més amunt, que el mot té llarg recorregut, al menys fins demà, em plau incloure la seua definició extreta de tres fonts diverses per si algú dubta en la seua aplicació (potser després encara continuarà dubtant): El DIEC, el Diccionari de figures retòriques, de Joan A. Oriol Dauder i Joan Oriol i Giralt i el Diccionari de termes literaris, de Margarida Aritzeta. (Acabo de construir una catàfora?).

DIEC:

catàfora1 f.[FL] Anticipació de què és objecte un element lingüístic dins la mateixa oració o dins el discurs.
2 f. [FL] Element lingüístic que s’interpreta segons un element que apareix posteriorment.

 

JAOD i JOG:

CATÀFORA:

Procediment que té com a finalitat anticipar allò que n'ha de venir en el discurs, i que realitza un mot determinat, generalment però no sempre, un demostratiu:

 

La gent de la vila amb poques paraules va estar entesa, i en un santiamén va ser pres el determini: que tothom enviés a la plaça Gran les provisions que es poguessin...
(Raimon Casellas)

Una altra significació retòrica del mot catàfora la trobem quan es col·loca una paraula (normalment el subjecte) al final de la frases, de tal manera que només adquireix sentit quan n'arribem al final:

 

Estaven a l'entorn del mirable sepulcre, d'alt compàs inefable, set donzelles

(Joan Roís de Corella)

És tan meu com vostre, aquest carregament
(Manuel de Pedrolo)

MA:

catàfora. Procediment que consisteix a projectar el discurs cap endavant i que és un element de cohesió textual. Ocorre quan un terme es refereix a un altre que el segueix, i troba el seu sentit en el següent:

Us llego, amics, senzillament,

el tres quefers humils de sempre:
viure (i menjar) amb decòrum cada dia,
si podeu, endegar cobejança i luxúria;
pensar (creure o dubtar)
en la certesa i les hipòtesis
de la mort de la carn
i la vida nova de l'ànima

No hi ha res a fer; i ja basta.
La resta és literatura.

(Pere Quart, Codicil d'un poeta)

Els títols de les obres literàries, per tal com preanuncien i remeten al text al qual es refereixen, tenen una funció catafòrica.

P. S.: L'any que ve: cicionomaton. Queda dit.