L'endemà de veure l'alcaldessa,
acompanyada de l'home i el nen endormiscat, ara als braços d'un ara
de l'altre, dues veïnes comentaven al quiosc -quan desapareixeran
definitivament els quioscos o es convertiran en una altra cosa que ja
s'entreveu?- que li falta autoritat, que no es pot anar com una veïna
més, que ara.... Ser i no ser, aquesta és la qüestió, vaig
pensar. Voler i doler, dit en paraules més d'aquí.
Jo també vull i dolc i tinc ganes de
dir, però m'esperaré, que la precipitació és mala consellera, com
saben tots els polítics, que no és el mateix servir uns quants que
servir tothom; mentre, diré que tant de bo que els canvis d'estatus
no impedeixin els canvis de costums, en la mesura del possible,
esclar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada