bandereta

No em molesten les banderes, al contrari, com més millor, movent-se al vent tramuntanal o al que bufi. Colors dels draps amb àguiles i estels, falçs i martells, sols naixents i mitges llunes, corones i cedres... Banderers, o senyeres, de països, nacions, corporacions, institucions, clubs esportius, marques comercials... volant al vent del món. Que volin les banderes! Que arribi un moment que els seu vol només representi una combinació estètica de colors. Mentrestant, hi ha el que hi ha i diuen que cal triar: una bandera, dos, tres... , en ordre decreixent. La bandera som nosaltres, la bandera sóc jo, diuen. Tristos draps encara sense vida pròpia.

Diuen que el 27, sis-centes persones procedents de tot Catalunya juraran la bandera espanyola a la caserna el Bruc, a Barcelona. La xifra més alta mai vista fins ara, que, esclar, pot semblar petita. Ho he llegit en un breu del diari i he pensat que érem molts més els qui vam jurar bandera a Saragossa quan em va tocar a mi l'any..., no el recordo. Aleshores no vam sortir a cap diari ni abans ni després; ara se'n parlarà. Només faltaria que, per contrarestar, algú organitzes una jura de la bandera catalana, que tot s'encomana. Per cert, diu la notícia que vindrà gent de tot Catalunya. Pobres funcionaris de l'administració central a Catalunya que es veuran moralment obligats a participar en l'acte d'una sola bandera. O és que no han rebut alguna indicació per part de l'autoritat pertinent suggerint-los que la seua presencia al Bruc seria ben vista? M'estranyaria.