Com se sap, Diògenes, després d'haver
de sortit esperitat del seu poble acusat de falsificació de moneda,
va viure durant uns quants anys a Atenes, en una bóta de roure
francès, un dels habitatges prefabricats més buscats a la seua
època i encara actualment molt apreciat en el sector vinícola i
dels coneixedors en general. Com se sap, Diògenes es caracteritzava
per mirar de prescindir de tot allò que era superflu; no sé si per
això l'anomenaven el gos o el cínic, que és el mateix. També és
notori que sovint circulava per la ciutat, a primera hora del dia,
amb un llum d'oli a la cerca d'un home honest; mai no el va trobar,
de manera que al final arreplegava tot el que li semblava curiós i
ho encabia a la bóta -de roure francès-, fins al punt que va haver
de quedar-se a la porta de casa perquè ja no hi cabia. Els seus
veïns el van acabar anomenant Diògenes el de la síndrome.
A vegades penso si Diògenes, sempre
enlluernat amb el seu llum d'oli, a més de buscar homes, també es
preocupava de veure si trobava alguna dona. Ni la història ni la
llegenda ho concreten, però jo tinc les meus teories que no
desenvoluparé perquè entraria en un terreny relliscós i no val la
pena. Parlo, esclar, de la seua època, perquè la dona que avui m'ha
fet la declaració de renda... En fi, les dones del temps de
Diògenes i les d'ara..., qualsevol coincidència és ficció i les
síndromes molt diverses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada