Dia de Corpus, mentre
esperem en la cua per entrar a visitar l'Ajuntament m'acosto a un
uniformat (ara no recordo si anava de blau o de vermell):
-Vostè no és
miquelet, veritat?
-Noooo, nosaltres
portem mitges, els miquelets porten polaines. Nosaltres actuem a la
ciutat, els miquelets, fora, per això porten polaines. Nosaltres som
de la Coronela.
A partir d'aquí, el
tambor m'explica detalls del cos: dels seus orígens, dels gremis que
el formaven -companyies, batallons, uniformes...-, de les armes, que
custodiaven a casa, del període de servei, de la seua actuació
durant el setge de Barcelona... El tambor, barbat, porta una
arracada a l'orella i em fa l'efecte que pot ser ferotge en
situacions extremes i cortès quan la situació ho requereix. Tinc la
sensació que, a partir del que detecto i amb l'orgull que m'explica
tota la història, estaria disposat a donar la vida per la defensa
dels ciutadans si les circumstàncies ho exigien i tingués un bon
cap.
Mentre el vaig
escoltant i preguntant, la cua ha avançat tant que molts del de
darrere ens han passat, però no hi fa res, la conversa s'ho val.
Bona estona després d'anar mirant les sales i els despatxos de
l'Ajuntament, assistim al canvi de guàrdia, que potser avui es
realitza amb més freqüència de l'habitual en honor dels visitants
de les jornades de portes obertes.
Deixo volar la
imaginació i veig Ada Colau ressuscitant i comandant la Coronela amb
les adaptacions pròpies del moment. Per què no? No crec que el rei
hi posés cap impediment, seria un gest de bona voluntat, una
restitució històrica.
2 comentaris:
Trobo una mica preocupant l'afició dels darrers temps, sovint per part de gent ja una mica madureta, als uniformes i manifestacions paramilitars folklòriques, coronela, trabucaires...
És la guerra!
Publica un comentari a l'entrada