De la A a la ...

Des de la meua innocència real, no fingida, i sense necessitat de recordar cap vers d'Espriu, em torno a preguntar quin mal hi ha a triar un president -presidenta- que no sigui Artur Mas. La meua pregunta no espera resposta dels déus ni dels homes (ni de les dones, si em poso políticament correcte i ja antiquat), no, és una pregunta retòrica.

Segur que el discurs d'avui del president serà assenyat i emocional, potser impecable. I què? La realitat és la que és i les paraules dels polítics tenen sempre un component de ficció, com els desitjos i les esperances dels votants. Deixem passar uns dies. Mirarem d'estar atents al Pla B, que en realitat deu ser el Pla D. I si falla el D, encara queda molt alfabet fins arribar al Pla Z, tot i que voldríem -voldria- acabar abans en aquest procés actual que ens ha de portar a molts altres processos més diversos, més de país normal.

Mentrestant, penso que el pitjor pla seria el de proposar unes noves eleccions i encara més de presentar un front amb polítics i aspirants a polític de diverses formacions (limitades). Inevitable? Acceptem-ho per darrera vegada, però amb condicions. Tots per una causa? Bé, molt bé, però cadascú des del seu lloc, clars, transparents, inequívocs, i diversos.

Que Convergència es presenta a Madrid amb un altre nom i amb partits que per separat no aconseguirien ni un diputat? Que ho facin, que posin fum a l'escenari, però aquí no, ja no.