1.1.16

dolces negres tenebres amanides amb pebres


Els darrers anys, des que tinc WhatsApp, he anat enviant felicitacions d'any nou a familiars i amics propers i llunyans. Cosetes innocents, recordatoris de vida en format de versets curts. Avui tenia intenció de seguir amb el costum, però, sigui per un embafament de les dolçors directament rebudes o espigolades aquí i allà, sigui per una rebel·lió davant de tants resums d'un optimisme gran, sigui per això o per allò, la voluntat m'empenyia, però les tecles se m'han tornat burletes. És veritat que la gent que em coneix ja em coneix, però tots, a principi d'any, ens mostrem molts sensibles i no era qüestió de trencar ritmes. I mira que ho he intentat endolcir. Vana la tasca.


Un full que passo:
arriba el 2016.
Ai, quin desfici!
Tornar als bons propòsits
i esmenar-los quan calgui.

Mira que pesa
un any amb tots els dies...
i tantes hores.
Com qui no vol la cosa,
enguany suma-li un dia.

Llarga condemna
que ens porta el 2016:
Un any i un dia.

Ara voldria
que el verset fos amable,
senzill, ben simple,
fet a la japonesa.
Però no hi ha manera.


No han servit de res les bones intencions que fins i tot he versificat. Demà serà un altre dia i, en tot cas, sempre em queda un Feliç 2016 sense més floritures, o copiar quatre versos de Martí i Pol.

Apa, bon any a tothom, en minúscules, que no cal exagerar.

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

BON ANY NOU! el millor és no fer propòsits de cap mena. Quan al guasap ahir es va saturar, el meu germa m'en va enviar un a les 8i el vaig rebre a les 11, com li urgia, em va trucar pel sistema primitiu del telefon fixe, que a casa encara en tenim.


salut

Carme Rosanas ha dit...

Bé, doncs bon any a seques...
Que no és pas poc.
Jo no faig gaires propòsits, més aviat "demano" desitjos als reis, a l'any, a l'univers i a qui sigui... Allà queden!

Montse Assens ha dit...

ostres, jo t'acabo d'enviar un watssapp...catxis! ja veig que no el rebràs...
Així doncs, et deixo aquí un bon grapat de bons desitjos pel 2016 i una càlida abraçada :)

anna g. ha dit...

Bon Any, miquel. Ple de reflexions, fotografies i posts :)

Clidice ha dit...

Doncs sense floritures: que tinguis un molt bon any! :)

miquel ha dit...

La gràcia dels propòsits, Francesc, és que els pots oblidar, o reformar. Jo també continuo tenint telèfon fix, però la immediatesa del mòbil m'agrada. Bon any!

Carme, tots tenim desitjos i els demanem; ara, esperar que s'acompleixen ja és pecat d'orgull, amb tants desitjos com corren pel món :-) Bon any de desitjos realitzats.

Bon any i abraçada ben forta, montse-mar. I quina pena que la felicitat avui s'hagi convertit en tristor.

Bon any, Anna! Fotografies, i que els teus versos i proses poètiques ens acompanyin.

Clidice, també amb floritures si convé: molt bon 2016, dia a dia.