contra el consumisme... la Caixa

Com us avançava ahir, ara acabarem la història d’en Nick (quin nom més modern per una rondalla popular). En les vuit pàgines finals de l’obreta, ja fora del conte, es fan unes quantes reflexions encaminades que els nens i els joves siguin conscients de la importància de les petites coses: de la conservació del que tenen, de l’estudi i, sobretot, de l’estalvi. En reprodueixo, amb alguns comentaris i confiant que vosaltres en fareu les reflexions adients, uns fragments:

I, finalment, no menyspreïs mai les monedes que vinguin a parar a les teves mans. Les peces de coure, brutes avui i que la lleugeresa dels més esguarda amb menyspreu, poden transformar-se, amb el temps, en
Monedes d’or
Rosses i brillants, i no pas per art de màgia, sinó responent a principis de tots exactitud i veritat.
Acaba de dir Nick a una dona feinera que en el món no hi ha res que mereixi menyspreu; car el diner suposa la possessió de moltes coses; és un símbol del seu valor; ens és indispensable per a viure.

A veure, la cosa ha canviat, en el conte no es parlava de monedes sinó d’allò que considerem inútil, sense importància, sobrer...

Aqueixes petites monedes, llençades avui, podran ésser un dia, totes juntes, l’auxili per a millorar la situació; per a viatges i estudis útils; remei a les afliccions, a les teves malalties o a les de les persones que et són cares. ¿Qui sap si d’aqueixes petites monedes insignificants podrà dependre fins la teva pròpia vida?

Ui, ui, ui, que m’està pujant la mosca al nas. A veure que em suggereixin que faci amb aquests deu cèntims que sovint em queden oblidats per qualsevol lloc i que quan veig no recullo perquè només són un trencabutxaques.

En suma, si la marxa ascendent del capital exigeix molt de compte, ¿n’hi haurà prou de col·locar les nostres petites monedes en una guardiola o en un racó de la casa? Tots sabem amb quina facilitat es perden o es gasten les petites economies posades prop de la mà?
On col·locar, doncs, el petit tresor?

Això, té raó, on col·locar-lo?

Segurament que hauràs sentit parlar de l’obra social, de l’educació i beneficència que ve desenrotllant la CAIXA DE PENSIONS PER A LA VELLESA I D’ESTALVIS. Si no la coneixes, visita el pavelló de l’Institut de Serves Socials [...] Tu podries ésser un dels nostres petits i estimats imponents i podries associar-te a aquesta obra de pau i de progrés, vetllant, endemés, pels teus interessos, i sinó, pensa en
El que estàs perdent
perquè, dintre l’amorós desvetllament de les persones que tant estimes i et volen i tenen cura que no et manqui res, el diner en les teves mans més aviat et proporcionarà dolors que goigs. Si malgastes diàriament deu cèntims, cosa gens extraordinària, per espai de vint anys hauràs perdut set-centes trenta pessetes. [...]
Si lliures deu cèntims cada dia i pel mateix espai de temps, a la Mutualitat o Agrupació escolar que funcioni en el teu Col·legi, la CAIXA DE PENSIONS PER A LA VELLESA I D’ESTALVIS et liquidaria la teva Llibreta de DOT INFANTIL, abonant-te mil cent vint-i-nou pessetes, a base del càlcul de bonificacions màximes.
[...]
Si saps aprofitar la lliçó de Nick, aconseguiràs ésser sobri, previsor i prudent. Teixiràs la teva vida amb brins d’or fi i brillant, obtinguts de totes les coses petites que t’envolten i que ara descuides i menysprees.

Marededéu Senyor, un espai publicitari de la Caixa!!! M’he llegit un conte que l’únic que pretenia era fer-me impositor d’una de les entitats financeres més importants del país. Ho sabia la Carme Karr quan escrivia el conte? Quan li van pagar? Els diners en les meves mans “més aviat em proporcionaran dolors que goigs”? Que vinguin els dolors: “veniu, oh creus, mon or i ma fortuna”, com deia Verdaguer. I, així que abans a les escoles en lloc de màquines de condons es proposaven Mutualitats o agrupacions d’estalvi de la Caixa? Qui governava el país?

Quan passis pel nostre Casal, en la Via Laietana de Barcelona, o per qualsevol de les nostres Agències a Catalunya i Balears, aixeca el teu front mira amb respecte i simpatia aqueixos edificis.
Representen el triomf de les petites coses acumulades per la voluntat, l’abnegació i els sacrificis de bon nombre d’homes cautelosos treballadors, units sota els plecs de la bandera d’un mateix i noble ideal.

No, no només miro amb simpatia les oficines de la Caixa i la gran seu negra de la Diagonal amb escultura daurada a l’exterior, sinó que faig una genuflexió i reso un parenostre en llatí per veure si obtinc alguna gràcia, econòmica, evidentment.

............
El conte i comentaris que has llegit són escrits per a tu; te’ls dediquem amb tot fervor guiats per la simpatia que ens inspires. Seria una llàstima que esquincessis o abandonessis aquest llibret. Abans pensa que un altre infant podrà gaudir amb la seva lectura. Podries regalar-li

Vaja, el súmmum de l’estalvi. Resulta que la Caixa va fer una tirada curta de l’edició del conte, preveient que els lectors se’l passarien religiosament (la religió dels calés, esclar). I ja ho veieu, jo no els he fet cas del tot, però gairebé he seguit el suggeriment que van imprimir fa més de 70 anys. ¿M’ho tindran en compte a l’hora de descomptar-me les quotes de la Visa i tantes altres coses o em demandaran perquè encara és vàlid el “Propietat i drets de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. Prohibida tota reproducció”? Bé, repeteixo, sempre puc al·legar al meu favor que no faig més que regalar, tal com diuen, el conte i les reflexions, encara que sigui amb retard i parcialment. I que no oblidin que contribueixo a ressuscitar l'esperit inicial que guiava aquesta gran institució abans de... i tantes altres coses.