espectacles

Miquel Calçada va fer, i va repetir, un programa titulat Afers exteriors. Com que suposo que ja el vau veure o en vau sentir parlar, no en dono cap detall. Ara, Xavier Sardà diu que prepara un programa en què buscarà espanyols que visquin en diversos països del món. “Voy a buscar españoles por todo el mundo. No quiero enseñar ningún país. Voy a buscar españoles que viven allí” “He ido a buscar el factor humano”. I ben segur que en Sardà, com ho va fer –i farà encara?- en Calçada, trobarà espanyols que viuen arreu del globus i que tenen interès a sortir a la tele per algun motiu, que imagino però no puc contrastar directament. Jo, ja em coneixeu les meues limitacions intel·lectuals, em pregunto per què cal sortir fora d’Espanya – o de Catalunya, en el cas dels catalans- per trobar espanyols. Sí aquí, sense ser gaire espavilat, se’n poden trobar per donar i per vendre. És clar que potser es tracta d’una mena de desafiament, de joc, que consisteix a veure si s’és capaç de descobrir empresaris, aventurers, escriptors, pintors, cambrers...iguals que els autòctons de l’interior, però allà on abundin menys. I segur que una vegada localitzats bé els has de preguntar alguna cosa, que simplement assenyalar amb el dit fa lleig. A mi no m’importaria participar en aquest joc amb totes les despeses pagades i, a més, prometo que no tindria cap interès a passar-vos les meues converses amb les persones localitzades perquè entenc que entrevistes com les que jo pugui tenir les podeu mantenir vosaltres amb el veí del replà o amb qualsevol altre que us sigui més simpàtic.

Sobre l’assumpte de la prohibició cubana de deixar entrar Sardà a l’illa, no crec que tingui cap interès, sobretot coneixent els darrers programes de Sardà i coneixent la política interior i exterior cubana. De totes maneres, tot acabarà bé per poc que algú insisteixi. O és que realment l’assumpte és només una plataforma publicitària del nou programa?

Llegeixo un breu que afirma que Joan Pera, que durant vint anys ha doblat Woody Allen al català i al castellà, tindrà un paper en la pel·lícula que el director està preparant i que es rodarà en escenaris barcelonins. La llàstima és que el paper sigui mut. Després de tants anys de posar-li la veu, Joan Pera és mereix un reconeixement més explícit. Des d’aquí proposo a Allen, que segur que em llegirà, que faci de manera que en la pel·lícula la veu del seu doblador aparegui versemblant en un cos que no és el de l’actor americà. No crec que tingui problemes.

No sabia si incloure entre el meu resum de petites lectures quotidianes l’audiovisual a què arribo a través d’un mitjà digital: és una història tan vella, tan coneguda, tan repetida, tan lamentable... Els de TeleMadrid ens obsequien amb un reportatge sobre la discriminació del castellà a Catalunya. No he tingut temps ni ganes avui de mirar-me’l tot, ja ho faré. Els deu primers minuts em semblen prou significatius. També avui Joel Joan, que hi “col·labora”, explicava a la ràdio que la seva entrevista durava tres quarts d’hora, el mateix que la totalitat del reportatge. Bé aquí queda el vídeo per si algú de vosaltres té curiositat i temps, i per si vol opinar. Jo, de moment, ho deixo sense afegir res més.