27.4.07

per fi una oportunitat

Según parece, es una verdad estadística que entre un libro con algunas recetas ilustradas y otro sin ellas, el cocinero dubitativo siempre optará por el ilustrado. Quizá nos figuramos que la fotografía confiere un rango superior, quizá queremos una confirmación anticipada del aspecto que tendrá nuestra cena. En cualquiera de los casos es una estupidez. Si en la mente no hay una imagen preexistente, la realidad tiene menos deficiencias con respecto a un modelo.

Julian Barnes. El perfeccionista en la cocina.


No sé si en Barnes té raó sobre els percentatges de llibres de cuina amb o sense il·lustracions, però el que puc confirmar és que sovint –sempre?- em resulta decebedor comprovar que la relació entre el plats que cuino a partir d’una recepta que inclou la imatge amb el resultat final té una semblança relativa amb el model. El sabor ja és una altra cosa: és bo que encara no s’hagi inventat un sistema per poder comparar el plat propi amb el del professional. De totes maneres, aquesta situació habitual de desesperació crec que aviat s’acabarà. Només cal que comenci a aplicar el meu art culinari a les propostes que ahir mateix em van arribar procedents del País Valencià.

Em va arribar a casa un llibret titulat Cuina Casolana editat per la Regiduria de Turisme de l’Ajuntament de Sueca. Consta de 25 receptes amb les corresponents fotografies fetes per Joan Carles Nebot, de XÚQUER IMATGE. Sembla que tots els plats es poden “trobar i degustar en tots els restaurants de sueca, Mareny de Barraquetes i el Perelló.” Una part important del conjunt són arrossos, uns quants cuits al forn. En fi, que segur que faré algun intent.

Però ja m’he desviat de la qüestió. El que volia dir és que aquest cop estic segur que aconseguiré uns resultats semblants als de les fotos o fins i tot els superaré, i digueu-me agosarat si voleu per aquesta afirmació, però us il·lustro la meva afirmació i fins i tot us dono la recepta per si la voleu assajar. L’únic dubte que tinc és que encara no he decidit que afegiré per imitar l’aliment negre i allargat que és pot veure però que no sóc capaç d’identificar entre els ingredients. No pateixo, però, que m’agraden els reptes gastronòmics. He vist que en altres receptes hauré de recórrer també a la meva imaginació. Com m’ho faré, per exemple, per coure un arròs en només 5 minuts, segons es proposa a “Arròs al forn amb ànec de la tirada” i, a més, sense passar-lo pel forn, requisit indispensable segons el nom del plat? I altres inconvenients menors, com la temperatura del forn en alguna combinació, que m’obligaran a desenvolupar la meva memòria i el meu enginy.

Res que ara mateix m’hi poso i agraeixo a l’ajuntament de Sueca que hagin volgut deixar un marge de creativitat en les meves mans, i en les de qualsevol lector del seu receptari, que ja em començaven a cansar els perfeccionistes gastronòmics que no donaven una oportunitat als modestos aficionats.

Contundent el plat, oi?


10 comentaris:

Júlia ha dit...

Llibres 'clàssics' com Carmencita, la buena cocinera o Sabores no tenien fotografies i bé que funcionaven.

Amb això passa com ens passa a l'escola amb els treballs manuals, als llibres educatius sempre queden bé i quan els fas amb els nens i nenes queden molt més atrotinats...

Anònim ha dit...

M'has fet agafar ganes de provar-ho, pere. A mi també m'agraden els reptes culinaris. I jo també m'he quedat una mica dubitatiu amb aquella cosa negra i llarga. Què et sembla si hi poséssim un parell de baldanes?

Anònim ha dit...

Hi ha qui compara les fotos de cuina amb les fotos de dones nues.

Que havent-hi foto sembla ser que es venen millor. Segurament perque són més explícits, i fan salivera.

Jé.

Ja ens explicaràs com t'ha anat l'arros, tot i que els cigrons no els hi acabo de veure, no se. I ja explicaràs que fas servir per dividir en dos la cassola, imitant aquesta mena de mursilla. Sort.

Anònim ha dit...

Quan llegia Eça de Queiroz, i una de les seves qualitats era justament descriure ambients i personatges o encara el soroll del vestit (froufrou) del personatge al caminar. Amb això vaig aconseguir reconèixer un que un altre trajecte de Luiza ( O Primo Basilio) a Lisboa actual, per exemple. Cabria avui al professional de culinària o cuina o escriptor descriure el producte final, no només la producció com també la descripció detallada del producte final, tal com ho va concebre. Davant tot, demano una mica de literatura.

Anònim ha dit...

Pere, estic quasi convençuda que és botifarra negra ja cuita. Vaja , segur!

miquel ha dit...

I d'aquí el seu èxit, Júlia, un no podia comparar i li podia semblar que la seva finalització del plat es podia acostar a l'original proposat.

La tastarem, Ramon, la tastarem. encara que a mi em sembla que tenint en compte la previsible contundència d'aquesta paella, ens caldria esperar la tornada del fred.
Si per baldana entenem una botifarra d'arròs, penso que ens equivocaríem: ens embafaria; potser millor una botifarra de ceba, no et sembla.

Dons em sembla, xurri, una bona comparació. En directe, però, els perfums de la cuina sempre seran superiors als de les dones (o els homes)

Una de les meves connexions valencianes ja em va fer tastar el plat, i era excel·lent, però no tenia "mursilla", em sembla. Com li deia a en Ramon, de moment no t'ho podré explicar, però... i si un dia féssim una trobada d'arrossos...?

És veritat, joaquim , que la literatura pot arribar a millorar el producte... fins que el teu paladar -crua realitat- es converteix en jutge.

És una opció, violant,encara que els valencians no tenen la denominació de botifarra negra, però sí els seus equivalents. Crec que haurem d'organitzar una anada a Sueca... potser en moto per tal d'esvair els dubtes.

Anònim ha dit...

La meva baldana mental era de ceba, pere. Ja sé que la genuïna és d'arròs, però, al no ser jo de la terra, sempre em ve al cap l'altra.
Ho provarem, a la tardor a quan sigui.

miquel ha dit...

I tant que ho provarem, i en farem variacions, segur.

CAP I POTA ha dit...

No tinc parales per definir el que sento quan veig aquesta simfonia perfecta que conformen els alls, l´arròs, els cigrons... tot plegat vaja.... Això és collonut!!!!
Ho cuinarè i et dic quelcom.

p ha dit...

A veure si és veritat: Ja em diràs...