per fi una oportunitat

Según parece, es una verdad estadística que entre un libro con algunas recetas ilustradas y otro sin ellas, el cocinero dubitativo siempre optará por el ilustrado. Quizá nos figuramos que la fotografía confiere un rango superior, quizá queremos una confirmación anticipada del aspecto que tendrá nuestra cena. En cualquiera de los casos es una estupidez. Si en la mente no hay una imagen preexistente, la realidad tiene menos deficiencias con respecto a un modelo.

Julian Barnes. El perfeccionista en la cocina.

No sé si en Barnes té raó sobre els percentatges de llibres de cuina amb o sense il·lustracions, però el que puc confirmar és que sovint –sempre?- em resulta decebedor comprovar que la relació entre el plats que cuino a partir d’una recepta que inclou la imatge amb el resultat final té una semblança relativa amb el model. El sabor ja és una altra cosa: és bo que encara no s’hagi inventat un sistema per poder comparar el plat propi amb el del professional. De totes maneres, aquesta situació habitual de desesperació crec que aviat s’acabarà. Només cal que comenci a aplicar el meu art culinari a les propostes que ahir mateix em van arribar procedents del País Valencià.

Em va arribar a casa un llibret titulat Cuina Casolana editat per la Regiduria de Turisme de l’Ajuntament de Sueca. Consta de 25 receptes amb les corresponents fotografies fetes per Joan Carles Nebot, de XÚQUER IMATGE. Sembla que tots els plats es poden “trobar i degustar en tots els restaurants de sueca, Mareny de Barraquetes i el Perelló.” Una part important del conjunt són arrossos, uns quants cuits al forn. En fi, que segur que faré algun intent.

Però ja m’he desviat de la qüestió. El que volia dir és que aquest cop estic segur que aconseguiré uns resultats semblants als de les fotos o fins i tot els superaré, i digueu-me agosarat si voleu per aquesta afirmació, però us il·lustro la meva afirmació i fins i tot us dono la recepta per si la voleu assajar. L’únic dubte que tinc és que encara no he decidit que afegiré per imitar l’aliment negre i allargat que és pot veure però que no sóc capaç d’identificar entre els ingredients. No pateixo, però, que m’agraden els reptes gastronòmics. He vist que en altres receptes hauré de recórrer també a la meva imaginació. Com m’ho faré, per exemple, per coure un arròs en només 5 minuts, segons es proposa a “Arròs al forn amb ànec de la tirada” i, a més, sense passar-lo pel forn, requisit indispensable segons el nom del plat? I altres inconvenients menors, com la temperatura del forn en alguna combinació, que m’obligaran a desenvolupar la meva memòria i el meu enginy.

Res que ara mateix m’hi poso i agraeixo a l’ajuntament de Sueca que hagin volgut deixar un marge de creativitat en les meves mans, i en les de qualsevol lector del seu receptari, que ja em començaven a cansar els perfeccionistes gastronòmics que no donaven una oportunitat als modestos aficionats.

Contundent el plat, oi?