10.6.07

llocs de treball

M’agrada llegir els articles de l’Imma Monsó a “La Vanguardia”. Són textos clàssics des de la perspectiva de l’escriptura: plantejament nus i desenllaç (sovint obert, com cal). Al mateix temps, ens ofereixen perspectives noves que potser coneixem però que queden submergides sota les interpretacions més ortodoxes, més utilitàries, més “serioses”. Avui, per exemple, el seu article “Vivir del conflicto” (no cal que us escrigui els paràgrafs anteriors, que podeu imaginar) acaba dient:

Por lo pronto, si ETA dejara de existir, ¿cuantos verían peligrar su puesto de trabajo? No solo hablamos de escoltas: ¿cuanto dinero mueve el conflicto? ¿Hasta que punto crea esto una inercia que pudiera tener consecuencias en la demora del interés por hallar una solución? Nunca lo sabremos. Como tampoco sabremos cuántos, de entre los políticos, periodistas, comentarista y tertulianos que se ganan el pan de productos derivados de ese odio. Están tan en su salsa que no cambiarían su trabajo por nada del mundo. Ojalá sean pocos.

Deixeu-me desconfiar una mica de la realitat de l’odi que esmenta i confirmar que estic d’acord amb la resta. En altres circumstàncies i segons qui ho digues l’article de l’Imma Monsó aniria als tribunals. Ara no deixa de ser l’opinió d’una escriptora que fa ficció. De totes maneres, per aquells qui poden témer que la fi d’ETA tindria conseqüències irreversibles sobre la seva carrera o el seu sou els proposo que es llegeixin la “Contra” d’avui del mateix diari, en què Roberto Saviano –cara i posat de mafiós jove-, escriptor i periodista napolità autor de Gomorra, diu:

-La opinión pública tiene una visión antigua de la mafia. Al perpetrar menos homicidios, los medios de comunicación no siguen la pista de los clanes. En mi barrio, llamado Barrio Español, sienten España como algo propio. Hace unos años buscaba un lugar para ir de vacaciones y dos camorristas me dijeron: “Ve a Barcelona, que es zona nuestra”.
-Entonces cómo llaman a la Costa del Sol.
-La Costa Nostra. Una vez dos clanes se enfrentaron y para poner paz se dividieron el territorio. Los Di Falco se quedaron con la zona de Andalucía y los Nuvoleta invierten en Tenerife. España debe comprender que la mafia es también un problema suyo y para demostrarlo está el atentado de Madrid.
-¿Las células islámicas se financian también con droga?
-Sí. El narcotráfico está conectado con el terrorismo. Y ETA es para nosotros una organización criminal que negocia con cocaína y ams y que usa la política como excusa para tener apoyo social. Si a un napolitano le dices ETA, te responde Camorra.
-¿Y cómo se vive con la Camorra en casa?
-Nápoles es la ciudad más violenta de la Unión Europea. Desde 1980 la Camorra ha asesinado a 3.600 personas, más que la suma de las víctimas del IRA, ETA y las Brigadas Rojas. Hay barrios como Secondigliano Scampia (que tienen colonia en Barcelona) en los que se vive en perpetua guerra.

I no continuo perquè em desvio de l’assumpte. Ja sé que la credibilitat dels periodistes i escriptors, sempre tan creatius, se sol considerar dubtosa, però per si de cas, per si algun dia perilla el negoci d’ETA, sempre hi ha la possibilitat d’investigar que hi ha de cert en les paraules de Roberto Saviano. A mi em fa l’efecte que pot ser un camp de nous llocs de treball important. Ah, i he de considerar que els recentment revalidats polítics de l’ajuntament de Barcelona no tenen notícia que la ciutat és zona de la Camorra, sinó alguna cosa ens haurien dit duarnt la campanya, com ara “i acabaré amb el domini de la Camorra a la nostra ciutat...” És clar que l’organització napolitana –i mundial- no sol ser tan bocamolla com d’altres ... i allò que no es veu i no ens afecta individualment... O és que...? Ep, que em limito a reflexionar sobre el que diuen els escriptors –i un altre dia llegirem el que diu un periodista rus o xinès o d’on sigui i la relació de la màfia respectiva amb la ciutat-, que com se sap, vull insistir-hi, tenen una imaginació que sovint va més enllà de tota versemblança.

P. S. Sembla que avui ha estat un dia de manifestacions ciutadanes, vull dir de gent que es manifesta recorrent carrers. Els qui protestaven contra el pas de l’AVE per la Sagrada Família (tres anys més de termini: quin negoci!), que després han pogut entrar al temple sense pagar els vuit euros de l’entrada perquè era jornada de portes obertes. I una manifestació encapçalada per una bandera republicana, que al seu pas per Aribau-Gran Via estava formada per un centenar de persones i, com a mínim, el doble de mossos que els dirigien amablement però fermament. No sé de què anava la mani, però vist el desplegament per terra i l’helicòpter, podia ser una cosa absolutament perillosa, molt més que la Camorra.

2 comentaris:

Xurri ha dit...

No segueixo gens la política Italiana, mes que a nivell d'anècdota i a través de les noveles policíaques de Camilleri, i potser per aixó pregunto una obvietat, però... algú ha aconseguit ja establir una clara relació entre Berlusconi i la màfia? (o la camorra, el cert és que no tinc una idea massa clara de la diferència entre totes dues) perque seria prou xulo poder estirar del fil i arribar de la camorra a la droga, i de la droga arribar a la eta, i estirant i estirant enrera, trobar el berlusconi i companyia, estirant més al pepé, i al final, de tant estirar, trobar que el pepé ens fa arribar al dejuana. Aixó si que seria una bona trama, i no la de l'onzeM. Riu-te del watergate.

pere ha dit...

Gairebé asseguraria que alguns ja han estirat fins a límits insospitats, però excessivament perillosos per a l'equilibri d'aquesta societat nostra tan fràgil i tan "guiada". Ho podem investigar, però tinc la impressió que ens acabarien pelant perquè els nostres blocs(el teu i el meu vull dir en aquest moment) són els referents de bona part de la societat del moment.