b7s

Llegia fa uns dies que alguns experts en llengua parlaven del sistema de comunicació que ja fa anys va començar a través dels SMS a partir de al necessitat d’economitzar temps o diners. Alguns es queixaven de l’empobriment del llenguatge i del mateix procés de comunicació i del fet que el que va començar en un àmbit molt concret s’ha anat estenent fins a arribar, per exemple, a les mateixes proves de Selectivitat. D’altres ho veien com una moda passatgera i canviant i no li donaven excessiva transcendència, tot i que hi havia algun diccionari, com el Collins, que havia incorporat ja algunes abreviatures.

El llenguatge abreviat no em sembla ni bé ni malament ni crec que sigui en si mateixo un indicador de l’empobriment de la llengua en la seva vessant comunicativa; depèn de qui el fa servir i la intenció que té. Pq, qui pot negar que potser arribarà un dia en què algú el crearà una obra d’una consistència i extensió semblant a la de Ramon Llull amb aquests signes que ara semblen simplificacions no aptes per a la literatura?

La veritat, però, és que a mi, que en rebo pocs, els missatges abreviats em fan perdre temps per falta de pràctica. Trigo més a deduir què em vol dir el meu interlocutor que si m’hagués escrit les paraules senceres, de manera que el que per a ell és un avantatge per a mi és un inconvenient. Per altra banda, també em distreu i em fa perdre temps comparar l’abreviatura, de vegades força enginyosa, amb la paraula o l’expressió tal com jo l’escriuria o la pronunciaria. En l’article esmentat al principi, es deia, per exemple, que B7s volia dir besets i que l’abreviatura pertanyia al dialecte ocidental. És evident que la paraula és sinònim de petons, però parteix d’una pronunciació inexistent perquè, si no m’equivoco, el 7 té el so de e oberta; per altra banda, jo i els occidentals més propers no diem mai besets, sinó besades; en tot cas, l’ús d’aquesta paraula potser pertany al domini del valencià. I arribats aquí, vaig pensar com abreviaria jo la paraula besades (o besadetes si opto per fer-ho més afectiu) i el primer que se’m va ocórrer va ser això (us ho presento en color i més elaborat, però no caldria):







M’autoanalitzo i arribo, en desordre i precipitadament, a diverses conclusions:
Que la h és muda.
Que no se m’acut de quina manera es poden visualitzar les flames a partir dels signes que proporciona el mòbil.
Que el meu pobre pòsit de la cultura grecoromana és més insistent del que em pensava.
Que les flames simbolitzen la passió de l’amor (alguns amors) però també l’infern.

Que no he entès bé com va la cosa.
Que pensar que algú pugui deduir que les flames signifiquin Hades és una quimera, o no?
Que he de fer un curset accelerat d’abreviatures, o no.

Insisteixo:

per a tothom.

P. S. Potser és el moment de recordar que la Mar ens ofereix per tercera any consecutiu la seva casa per fer la tradicional trobada gastronòmica -excusa- preestiuenca. Diu que què ens sembla el 7 de juliol (b7s inclosos). Doncs això, que esteu tots convidats, els tradicionals i els nous. I que es prega confirmar assistència allà o aquí (no hi ha limitació de places, de moment).