24.6.07

revetlla

Repasso les meves nits de sant Joan, des de l’infant del foc a l’adult de les brases. No en parlaré.

Trio la nit d’un altre, potser també meva, amador més del foc i de l’espetec suau de l’argilaga (mil espurnes innòcues) que de la grolleria del coet i del petard que no domino:

Però ai! Que no tot era pura llum, la passada revetlla. Durant tota la nit es succeïren els sorolls, els crits i les detonacions d’espetec africà. Respecto el gust dels partidaris del xoc auricular i de la cursa folla d’una traca del perímetre d’una vila, però no el comparteixo. No sé comprendre el gaudi d’un veí reposat que, a altes hores de la nit de Sant Joan, s’entreté, tot sol en la fosca sorruda del terrat de casa seva, a fer petar cada deu minuts un tro. Una força ancestral, que em fa basarda, el deu empènyer amb les nostàlgies d’un passat heroic.

I no me’n dolc per conveniència. Un dia és un dia i una nit és una nit, i la donaria per ben esmerçada si amb el meu insomni pogués comprar la felicitat de tots els veïns i veïnes que amen l’estridència.

Guerau de Liost: Revetlla (fragment)

Bona revetlla, de passió o reflexió, o ambdues, a tothom. M’ha sobrat coca (farcida de crema cremada!) i encara tinc xampany; si passeu per aquí, agafeu-ne i beveu-ne. A la vostra salut i a la de les fades i follets dels boscos.






















(el sol s’ha post a les 21,28 i sortirà a les 6,18, segons el Calendari dels Pagesos)

5 comentaris:

aiguamarina ha dit...

mmmm he donat un pessic de refilada a la coca... però ja veig que esteu de ballaruca, jeje.

Una pena no veure una foguera aprop de casa... m'emocionava veureles de pitufa.

*

Júlia ha dit...

Òndia, quin fragment, no el coneixia, el firmaria de seguida.

jaka ha dit...

Ei Pere, bon dia !!!
D’aquí una estona vindré a buscar un trosset de coca !!!
Teòricament aquesta festa m’agrada per tot això del mite del foc purificador ect. però a la realitat i actualment la trobo una cosa molt postissa i desvirtuada, potser soc jo, ja que a pesar que diuen que existeix no he trobat mai el trèvol de quatre fulles... ai, que hi farem, el únic que recordo amb simpatia es quan era molt petita i em sentia una heroïna tirant cebetes al terrat.
Moltes felicitats a la Joana i compte amb el xampany !!!
=;)

Violant ha dit...

Hola Pere, encara et queda coca i cava?
A mi això dels petards tampoc no m'apassiona, més aviat em sobresalta i temo pel meu timpà i la meva pell que no en resti sucarrimada.
Encara haurem de patir una altra revetlla, la de Sant Pere!

pere ha dit...

Poca ballaruca i molta coca, aiguamarina, en canvi veig que a tu els focs de sant Joan... ;-)
Ai, aiguamarina, som cada vegada més ordenats. Ara sembla que cal anar a la platja.

És tret d'aquells llibres de lectura que publicava l'editorial Destino. Queda firmat.

No t'encantis, jaka, que la coca passa sola i no durarà gaire.
A mi em passa una mica el mateix, però el que recordo més és saltar els focs que eren més alts que jo i que anàvem alimentant sobretot amb argilagues seques collides al llarg de tot el mes.
Felicitada la Joana, el xampany l'hem pres amb relativa mesura.

Te n'he guardat una mica, Violant. Què et sembla? T'has posat xampany?
Jo, fa molts anys, era una mica salvatge, però ara em quedo només amb el foc.
Va, la revetlla de sant Pere és menor, només les escorrialles, quatre petard mal comptats.