tres

Llegeixo a la premsa alguns resultats del Projecte Internet Catalunya, que em sembla que es publicarà l’octubre de 2007. Deixo de banda finalitat, intenció i altres aspectes importants del projecte, que caldrà llegir atentament, i em centro en una xifra: el 18 % dels universitaris ha creat el seu bloc. Tant si s’entén per universitari la persona que estudia a la universitat com la que hi ha estudiat, arribo a la conclusió que qui vulgui fer un treball seriós sobre els blocs en el seu conjunt té feina per anys. I que s’afanyi, perquè el temps dels blocs corre en progressió geomètrica.
Ja m'ho deixava. El 100 % dels centres edicatius tenen accès a la xarxa. En lletra més petita: però només un 3 % la fan arribar a l'aula. El que us deia ahir.

Em sorprèn la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de fer retirar a la cocteleria Boadas el cartellets on s’indicava la prohibició d’entrar els homes amb calça curta i samarreta, però encara em sorprenen més les mostres de suport al bar de Gremi d’hostalers de la ciutat, presidit per Joan Clos, d’Enric Pantaleoni, del president dels Amics de la Rambla, i molts altres representants del món comercial de la ciutat. La iniciativa del Boadas, pioner en la proposta, em sembla que no ha estat precisament gaire seguida en la ciutat per aquells qui ara li donen suport. De fet, jo no recordo haver vist aquest cartell a cap establiment més. I no entraré en la bondat o no de la iniciativa, encara que confirmaré una vegada més que a mi em molesta més la gent que s’asseu al bar i posa els peuets a la cadira de davant, cosa que, evidentment, al Boadas és pràcticament impossible.


Canvio de tema per recordar que a la Júlia li han publicat la seva novel·la La descomposició de la llum, guanyadora del premi Olga Xirinacs, i que jo la volia comprar avui. He de dir que encara no la podreu adquirir a “Ona”, que és la llibreria que ella esmenta. Potser la setmana que ve. Afegeixo que també la trobareu en el seu moment a “La Casa del Libro”, al “FNAC”, “Laie”, etc. Que ho sàpigues, Júlia. Encara que l’editorial que la publica és petita i relativament nova –benvingudes les editorials petites- podrem triar la llibreria. Per cert, és curiós que força llibres publicats a omicron siguin d’un dels dos editors. Si jo fos escriptor potser, vistos els temps, tindria la temptació de convertir-me en petit editor. I encara un altre detall que us pot interessar: demanen originals.

Avui estic especialment espès, ja m'ho tornava a deixar: a la tertúlia parlen sobre el sentit de la vida, tema que, com sabeu, no té gaire sentit.