9.6.07

tradicions

Les tardes dels divendres m’agrada trepitjar els carrers de la ciutat sense cap objectiu més que el d’esbargir-me de la rutina de rellotge de la setmana. Bé, sovint tinc una intenció general, vaga: entrar en alguna llibreria de nou o de vell, qui sap si allargar-me al carrer Tallers a la cerca d’un disc, veure si encara queda un xuixo petit a l’Escrivà de la Rambla (autodesafiament inútil la majoria de vegades), potser entrar a la Boqueria a comprar marisc o alguna fruita de la temporada... L’important és el passeig en si mateix, badar en aquesta Barcelona igual i canviant, trobar-me de sobte alguna sorpresa.

Aquesta tarda, però, tenia dues motivacions concretes: observar de prop el cartell de Barceló de la corrida del 17 de juny a la Monumental i fer la ruta de l’ou com balla.

Vaig veure a la premsa que Miquel Barceló, a petició de la Plataforma para la Defensa de la Fiesta, havia fet un cartell que em va cridar l’atenció. Res de vermells, daurats o plata, únicament blanc i negre (potser matisos de gris) i poca definició. Em va semblar, a més, que la mitja lluna de la dreta oferia una doble lectura: els assistents a la fiesta podien interpretar-se també com la vegetació del camp en què el toro ha passat la vida fins el moment de la seva mort (imatge parcial més avall). Com que la Monumental em cau a poc més d’un quart de casa, he iniciat el camí just acabades de tocar les cinc de la tarda. Un fracàs total, el venedor d’entrades del museu taurí (m’ha fet l’efecte d’un funcionari misteriós de la postguerra) sabia de què li parlava i m’ha dit que hi havia molta gent interessada en el cartell, però que l’únic que em podia aconsellar és que em presentés el diumenge abans de començar la corrida i contactes amb els de la Plataforma. Desisteixo.






















L’esdeveniment important del 17 és el retorn del torero José Tomás. Ja no queda cap entrada i suposo que funcionarà la revenda. És curiós que un fet destacat en el món taurí, que reunirà molta gent –“lleno hasta la bandera”-, passi completament desapercebut per la majoria dels ciutadans, tot i que la Plataforma antitaurina ja ha convocat una manifestació de protesta. Em resulta igualment curiós que Barceló hagi fet el cartell commemoratiu. En la primera ciutat oficialment antitaurina d’Espanya es produeix un esdeveniment de repercussió important per als aficionats i un artista de renom accepta el repte d’immortalitzar-lo, d’universalitzar-lo. El debat està servit: salvatgisme o art, convenciment o moda? És clar que a Barceló, des que ha fet la seva obra a la catedral de Palma tot li pot ser perdonat o, vist des d’una altra perspectiva, continua la seva obra de temàtica religiosa.



Quant a la ruta de l’ou com balla, és un dels passejos més relaxants de la temporada de primavera (em remeto a les impressions de 19-6-2007 amb connotacions polítiques, ai!). Aquest any he visitat el jardí de l’Ateneu (en Ferran diu que va ha fet tard, igual que a mi la temporada passada). Feia anys que no hi pujava i m’he passat una bona estona assegut contemplant les evolucions de l’ou i escoltant les converses llunyanes de l’entorn. Per un moment m’ha semblat que estava en un altre món, en una illa de pau on el temps ha quedat aturat i només les evolucions de l’ou sobre la font guarnida amb flors i pomes marcaven un ritme regressiu. He imaginat que en la taula del fons a la dreta, els tertulians parlaven de toros. Quan he sortit, la dama i el cavaller sexagenaris, únics ocupants de la sala, continuaven la seva interminable partida d’escacs sota una llum groguenca que suavitzava rostres i peces.

8 comentaris:

Júlia ha dit...

A veure si vaig avui a veure algun dels ous que ballen. Sobre els toros, res de nou a opinar, sóc tolerant, i això que no hi he anat mai.

Xurri ha dit...

M'agraden els ouscomballen. I les catifes de flors del Corpus.
M'agrada la primavera.

pere ha dit...

Malaguanyats ous buidats que no produiran pollets. És broma.
Jo tampoc he vist cap corrida en directe (sí, els bous del Delta), encara que recordo com la meva mare en mirava per la tele i m'explicava quan hi anava amb el meu pare. Jo, més que tolerant sóc indiferent, excepte en l'aspecte plàstic que m'atreu, com el cartell de Barceló.

Visca la primavera, preludi de l'estiu.

Un que passava ha dit...

Sí, l'ou s'havia amagat quan hi vam arribar. Aquesta ruta de l'ou com balla, que em va fer descobrir algun indret de la meva ciutat que encara no coneixia, també em va fer adonar de l'olor de resclosit d'alguns llocs, com l'Ateneu o la Reial Acadèmia... algú hauria d'obrir portes i finestres i airejar-los una mica ;-)

Ferran

Hanna B ha dit...

suposo que si per alguna estranya casualitat anés mai a una corrida de toros, em desmaiaria de l'angúnia, però vist des de la barrera haig de dir que tenen moltes coses que em fascinen, siguin els daurats i platejats (i tants toreros que van de rosa!) sigui el brau quan surt tot valent, sigui la forma de la plaça, siguin les trompetes... com sempre em perd l'estètica, i la realitat és molt més cruenta i desagradable..
enfi, que el barceló m'encanta, faci (gairebé) el que faci i aquest brau és una preciositat!
l'ou com balla: també me'l vaig perdre, tinc la iaia al clínic i espero que d'altres anys per veure ous ballarins :)

pere ha dit...

La sensació de l'Ateneu no és només de resclosit (no sé fins a quin punt ho dius en sentit figurat) sinó que literalment bruteja, encara que alguns celebrarien el que anomenarien aspecte decadent (ara hi fan obres). Però no direm res més de les institucions privades.

És que plàsticament (no entraré en detalls d'adrenalina i sociologia), Hannab, "la fiesta" té molts s'entén que pugui ser atractiva, i que Barceló li hagi dedicat aquest cartell que a mi també m'agrada molt.
Sento que ara tinguis la iaia ingressada. Espero que sigui circumstancial.

Un que passava ha dit...

Per les notícies que en tinc, de primera mà, en el cas de l'Ateneu podríem dir que ho dic en sentit figurat i en sentit recte. En el cas de la Reial Acadèmia no ho puc dir per tant ho deixem en sentit figurat...

pere ha dit...

M'ho imaginava, Ferran...
Investigarem la Reial Acadèmia, doncs.