(re)creació

Aquesta setmana, Matgala ens proposa un joc de resolució impossible. Ens diu que li proposem un protagonista de llibre que sigui poc famós, poc conegut, afegeix després. Guanyarà aquell qui hagi proposat el personatge menys conegut. Evidentment, no sembla que sigui fàcil per part del jurat –format únicament per Matgala- decidir qui d’entre tots els personatges presentats és menys conegut; la possibilitat real de saber-ho és materialment impossible, caldria consultar tots els qui en algun moment de la seva vida han llegit, ara o al llarg dels temps, algun llibre. Es necessita, doncs, afegir alguna restricció a la pregunta o a la resposta, segons es miri.

I aquí es on entra en joc el jutge virtual. Matgala ens diu que, més enllà del seu veredicte, la decisió final serà de Google. El totpoderós buscador es converteix una vegada més en el referent que ens serveix per mesurar, per dir el que existeix i el que no existeix, per confirmar el món real (en aquest cas de ficció) a partir del món virtual. Existeixes si ets al Google, de la mateixa manera que has fet un curset si consta a la base de dades de determinada institució o t’han operat les amígdales si el metge de capçalera ho te a l’ordinador que consulta. És veritat que un pot afirmar que és menys conegut tal o tal altre personatge o que ha fet aquell curset del qual ha perdut el certificat acreditatiu o que no li queden amígdales per operar; la primera inclinació de l’interlocutor autoritzat serà de desconfiança, encara que després, en alguns casos, es pugui verificar la sinceritat de l’afirmació... Si no ho diu Google (o qualsevol programa de qualsevol màquina), però, és possible que quedi una espurna de dubte per sempre més.

En fi, que la realitat ja no és el que era i la paraula d’un ja no sol ser suficient. En aquest món virtual, per exemple, no només són poc famosos sinó que ni tan sols existeixen personatges com Robert Mulligan –també conegut com Paul Williams- protagonista de L’americà que estimava Moby Dick, la primera novel·la de Xavier Moret, o Llucià Monturiol, el protagonista de L’abrandament, de Carles Soldevila, la novel·la que Carner considerava capdavantera de la ficció noucentista, o, entre els dos, el curiós Malhakias Ryt de Maria Aurèlia Capmany. Bé, potser avui aquests tres personatges no existeixen, però demà o dintre de poc Google ja els reconeixerà, jo els acabo de donar la llavor de la vida.