3.9.07

(re)creació

Aquesta setmana, Matgala ens proposa un joc de resolució impossible. Ens diu que li proposem un protagonista de llibre que sigui poc famós, poc conegut, afegeix després. Guanyarà aquell qui hagi proposat el personatge menys conegut. Evidentment, no sembla que sigui fàcil per part del jurat –format únicament per Matgala- decidir qui d’entre tots els personatges presentats és menys conegut; la possibilitat real de saber-ho és materialment impossible, caldria consultar tots els qui en algun moment de la seva vida han llegit, ara o al llarg dels temps, algun llibre. Es necessita, doncs, afegir alguna restricció a la pregunta o a la resposta, segons es miri.

I aquí es on entra en joc el jutge virtual. Matgala ens diu que, més enllà del seu veredicte, la decisió final serà de Google. El totpoderós buscador es converteix una vegada més en el referent que ens serveix per mesurar, per dir el que existeix i el que no existeix, per confirmar el món real (en aquest cas de ficció) a partir del món virtual. Existeixes si ets al Google, de la mateixa manera que has fet un curset si consta a la base de dades de determinada institució o t’han operat les amígdales si el metge de capçalera ho te a l’ordinador que consulta. És veritat que un pot afirmar que és menys conegut tal o tal altre personatge o que ha fet aquell curset del qual ha perdut el certificat acreditatiu o que no li queden amígdales per operar; la primera inclinació de l’interlocutor autoritzat serà de desconfiança, encara que després, en alguns casos, es pugui verificar la sinceritat de l’afirmació... Si no ho diu Google (o qualsevol programa de qualsevol màquina), però, és possible que quedi una espurna de dubte per sempre més.

En fi, que la realitat ja no és el que era i la paraula d’un ja no sol ser suficient. En aquest món virtual, per exemple, no només són poc famosos sinó que ni tan sols existeixen personatges com Robert Mulligan –també conegut com Paul Williams- protagonista de L’americà que estimava Moby Dick, la primera novel·la de Xavier Moret, o Llucià Monturiol, el protagonista de L’abrandament, de Carles Soldevila, la novel·la que Carner considerava capdavantera de la ficció noucentista, o, entre els dos, el curiós Malhakias Ryt de Maria Aurèlia Capmany. Bé, potser avui aquests tres personatges no existeixen, però demà o dintre de poc Google ja els reconeixerà, jo els acabo de donar la llavor de la vida.

4 comentaris:

aiguamarina ha dit...

M'ha agradat aquesta darrera frase; molt bona :)

Ara ja existeixen.

Xurri ha dit...

No us pregunteu on guarda google tot el que sap? no en tinc ni idea... no imagino que sigui en un gran ordinador, ni en un petit parc d'ordinadors petits... potser magatzema les coses tot circulant pels cables que ens interconnecten, com si fòssin neurones de fibra òptica? de manera que si deixem de preguntar i l'informació s'atura, potser es perd????
No us encurioseix?

matgala ha dit...

Tinc el mateix dubte que la xurri...

Però, ja que se m'esmenta, la meva intenció no era només mirar si un personatge era popular perquè la gent parlés del llibre, sinó popular en general. Per posar un exemple, en Harry Potter. No hi ha tants resultats només pels llibres i les pel.lícules, sinó perquè molta gent es posa com a nom d'usuari Harry Potter a fòrums i altres llocs.

Una forma de saber si algú és famós, també és comprovar quina quantitat de gent decideix agafar el seu nom com a nom d'usuari...

pere ha dit...

Em aquest moment, aiguamarina, ja existeixen, ho he comprovat. És tan fàcil crear vida virtual... ;-)

Et veig molt poètica cibernètica, xurri. Sí, segur que Google és un flux constant i que amaga coses que sap qui sap per què. No la informació no es perd: ja saps com són els americans, mai no obliden. De totes maneres, encara no se sap autoalimentar. avui, per exemple, té tres nous noms que no li serveixen per res.

Tens raó, Matgala, la gent parla de Harry Potter sense necessitat de saber qui és i que ha fet, cosa que no ens ha de preocupar gaire perquè la gent sempre parlema del que desconeixem o coneixem a mitges. De totes maneres, m'havia semblat que tu no plantejaves si un personatge era popular sinó impopular. Va, que encara m'embolicaré.
Per cert, suposo que faria trampa si posés Llucià Monturiol o Malhakias Ryt entre els personatges més impopulars segons Google. Llàstima.