19.9.07

llengües de gat (lenguas de gato?)

A la pastisseria, tocant a Gràcia. La clienta no deu passar dels 25 anys; podria ser una Erasmus d’entre l’estret de Panama i la Patagònia. La dependenta, una mica més gran, és només això, dependenta.

-Tres amb cinc.
Mirada de la clienta, amb moviment de cap i alçament de celles. Ni un segon de silenci:
-Tres amb cinc.
La clienta decideix gastar una paraula, malaguanyada:
-Cómo? (no quanto, sinó, cómo?)
La dependenta (la conec) és amable i llesta, i només és dependenta. Somriu.
-Seis con diez.
La clienta, que també és llesta, malgrat que li fallin les preposicions, ja feia estona que tenia preparades les monedes per pagar. Marxa sense afegir cap mot. La dependenta tampoc no diu res.

Bé, potser sí que no va anar del tot així, però us asseguro que conscientment només he canviat tres paraules.

P. S. Llegeixo en l’esborrany –els esborranys sempre són més interessants que el producte final- d’un treball de recerca d’una alumna (ja ho sabeu: entre 1r i 2n de batxillerat, estudis postobligatoris) unes anotacions sobre el marc històric que situa el contingut de la (re)cerca. Apareix un personatge que s’anomena Cosí de Rivera. Per un moment se m’acut que el procés d’immersió cultural i lingüística és espectacular, totalment efectiu; després penso... No m’atreveixo a dir el que penso, però estic segur que una vegada hagi passat per les mans del tutor del treball la cosa canviarà; després penso... Tampoc no m’atreveixo a dir el que vaig pensar: no tinc costum de parlar de feina aquí.

9 comentaris:

Júlia ha dit...

Això és que passen el traductor automàtic, he, he. Vols dir, que canviarà, després de passar pel tutor? He vist tantes coses, al llarg de la meva vida...

La Plana ha dit...

Hola, em dic Josep i faig un programa de ràdio a una emissora municipal de les Terres de l' Ebre.
Un dels continguts del meu programa pretén treure a la llum els molts blocaires que hi ha a la xarxa amb temes interessants. El teu m' ho ha semblat i es per això que em poso en contacte amb tu per si podíem quedar un dia per , o be en directe o be enregistrant-ho prèviament ,parlar del teu bloc... com vas conèixer aquest mon, perquè decideixes escriure ,sobre que escrius, perquè o fas i alguna cosa mes.
El meu telèfon es el 977 71 92 20 o 639 53 09 52 i el meu correu electrònic laplanaradio@sta-barbara.cat

Espero la teua resposta i m' agradaria contar amb la teua col·laboració

Agraït

Josep Roig

arsvirtualis ha dit...

Una alumna meva va transformar l'assetjament grec a la ciutat de Troia en una mena d'acció ONG dirigida per la FAO...

Lluna ha dit...

Que bo, això del Cosí de Rivera!

Has provat de passar-li un traductor automàtic al castellà i mirar si el que et surt està tret d'internet? Perquè... en té tota la pinta!

Xurri ha dit...

digue'm radical, però jo la catejava.

pere ha dit...

Els automatismes ens acabaran destruint, Júlia. I sí, en aquest cas concret canviarà, segur. El que no és segur és que el canvi serveixi per a res.

Gràcies per les teves paraules, Josep.
Quant a la qüestió de l'entrevista, em temo que tindria molt menys interès que el propi bloc, si és que en té gaire, i, per altra banda, i sobretot, sóc mitjanament anònim i ja em va bé continuar com fins ara. Dit això, pots disposar de mi per qualsevol assumpte mitjanament raonable. Bona feina a Santa Bàrbara.

Aquestes actualitzacions... En el teu cas, però, a r, no deixa de ser imaginatiu; suposo que li vas valorar positivament, en la mesura del possible.

Segurament tens raó, Lluna, el que passa és que només em van explicar l'anècdota i vaig veure el text, no tinc l'esborrany original.

Et dic radical, xurri. Pensa que els nouvinguts s'han de cuidar, i que encara era un esborrany. És clar que si hagués estat una del país...

Júlia ha dit...

Com t'encalcen, els mitjans de comunicació, darrerament, Pere, vas pel bon i pedregós camí de la conversió en mediàtic, he, he.

Xurri ha dit...

Per cert, que la resposta aquesta de les tres paraules modificades és boníssima. Ho dic tard, ja ho se.

pere ha dit...

Ho veus, xurri, el que et dic alguna vegada: la primera part del post està basat només en aquestes tres paraules i la resposta... i... Em reconfortes.