25.9.07

generalització i dos apunts sobre la fira

Em passejo a deshora per la Fira del llibre d’ocasió antic i no tant. Volia anar-hi a l’hora de dinar, però he recordat que en aquella hora habitualment dino, així que he aparegut a punt per a berenar (moment de sopar per als bàrbars d’altres latituds i longituds). M’ha semblat que hi ha menys parades que en altres anys i he lamentat absències importants, d’aquelles de tota la vida; també he lamentat la decadència d’algunes llibreries, que m’ha fet l’efecte que ja no compren res, sinó que es dediquen a vendre el que els queda. No sé, em sembla que gremialment la cosa va de baixa, incloent-hi un web per actualitzar malgrat el .cat (http://www.gremillibrevell.cat/) . De tota manera, encara és un plaer anar a la fira i descobrir i comprar, i observar els compradors nous i vells; i escoltar una noia que li diu al seu acompanyant que va espigolant en una pila: “jo no llegeixo literatura, jo sóc de ciències, ja ho saps”, encara que després es mig desdiu de la primera afirmació; i comprovar que mentre algun llibreter et dóna esperances sobre un llibre impossible (Costa Llibreter, de Vic, per exemple), un altre a penes et mira quan interromps la conversa amb la seva dona; i saber, que malgrat tot, l’any que ve hi haurà un nou llibre vell o no tant que t’interessarà, per a tu o per algú altre...

Em fixo que enguany el cartell de la Fira és més petit i, a primera vista, un dels menys interessants dels darrers anys, idea que comparteixo amb algun llibreter que es justifica: “nosaltres els fem l’encàrrec i ells fan el que volen”. Mirat més atentament, però, i passat el prejudici de la mida i la manca de colors, el cartell no deixa de tenir la seva gràcia, fins i tot resulta interessant amb l’ambigüitat del bigoti de gat. Ara bé, em fixo que els llibreters han optat més per col·locar el cartell de la Fira de Frankfurt que el de la 56a edició. Sigui quin sigui el resultat a Alemanya, no dubto que serà positiu per al país en l’aspecte cultural i econòmic, una altra cosa és que el major o menor èxit reverteixi en els dos aspectes esmentats en les individus del país, bé en els simples lectors, bé en els no lectors; en fi, com qualsevol altra fira.

Com que dies enrere jo mateix he parlat des d’aquí de novel·la negra i dels clàssics grecollatins, us apunto com està l’assumpte a les parades. Els llibres de “la cua de palla” es poden comprar a cinc euros els dos exemplars; els de la Bernat Metge (350 obres publicades ja!) oscil·len entre els 10 i 15 euros, segons la parada i la duresa de les tapes. Evidentment, la proposta dels llibreters no es basa exactament en la llei de l’oferta i la demanda. Com que no us faré publicitat de la literatura de lladres i serenos (uf, aquesta denominació!), tampoc no cal que us en faci de la literatura llatina, però penseu que podeu llegir l’original llatí i la versió catalana (dos en un) i si aneu a la llibreria de nou els llibres us costaran 36 euros, i, sobretot, penseu que si feu una bona tria us ho passareu realment bé.

P.S. Em fa gràcia veure com just avui el Llibreter –ell més matiner a penjar-lo- i jo hem triat en part el mateix tema i algun detall d’enfocament; fins i tot hem compartit la compra d’un llibre. Va, en lloc d’esmentar-lo directament, juguem una mica:

Un fragment prou actual:

-Que el jurat determini el seu veredicte –va dir el Rei per vintena vegada aquell dia.
-No, no –va dir la Reina-. De primer la sentència: el veredicte, després.



De la quarta edició d’una obra excel·lent en una traducció creativa que cal llegir, encara que em fa l’efecte que cada dia es llegeix menys, aquest llibre.

10 comentaris:

Júlia ha dit...

M'ha fet una mica de pena veure poques parades en comparació amb anys anteriors. Ai, aquesta reina, què dolenta...

el llibreter ha dit...

Per 4,95 euros no està gens malament, oi? Sort que sempre vaig a la fira amb un pressupost limitat i amb una imatge mental dels llibres que tinc per llegir a casa.

Salutacions cordials.

Arare ha dit...

Jo dec tenir la imaginació a Can pistraus, perquè no veig els bigotis del gat-cartell per enlloc. De quina obra és, la reina malvada?

De què em sona, això del canvi d'ordre de la sentència i el veredicte?

Petonets lectors!!

pere ha dit...

Sí, aquesta manaca de parades veig que és un sentiment compartit en altres blocs.
Aquesta reina que fins i tot volia escapçar els qui no tenien cos... Terrible.

Gens malament, realment, llibreter, i amb dibuixos de Lola Anglada!
Jo el que faig és anar sense Visa, cosa que tampoc no evita que algun any torni un altre dia amb la butxaca més plena.

Ja saps, arare, que això de les interpretacions és molt subjectiu i jo tinc una imaginació felina :-)
Ni t'ho pensis que et xerraré d'on ha sortit la reina. Més pistes a cal Llibreter; però segur que tu l'has llegida aquesta obra.

Arare ha dit...

Que li tallin el cap, a aquesta ignorant de l'Arare!
;)
Montse

Xurri ha dit...

tard, tard, faig tard!!!!!!!

pere ha dit...

Ni em somnis voldria que l'arare perdés el cap. Si no l'has llegit te'l regalo :-)

Que no, xurri, que no fas tard.
Compra-li per a l'A.

Arare ha dit...

Ah, no era la mateixa reina que feia decapitar els súbdits?
:(

pere ha dit...

Ho era, reina, ho era; però no li feien gaire cas ;-)

Listo Entertainment ha dit...

http://www.aldeaglobal.net/listo/frankfurt.gif