apunt parcial de les festes de la Mercè

Quina gentada a les festes de la Mercè! És d’agrair que l’ajuntament les concentri tant i en lloc de portar-nos-les davant de casa ens les situï a Ciutat Vella, al mig del Passeig de Gràcia i a la perifèria, encara que hi hagi veïns que protestin perquè se sentin discriminats, que després no pararien de dir que no han pogut dormir, i això i allò.

A banda dels actes, el que em sembla espectacular de la festa és la quantitat de parades que associacions diverses arriben a concentrar en l’espai de la plaça de Catalunya, i això que m’imagino que no hi són totes, ni de bon tros. Que vols ser pessebrista? Tens una parada on apuntar-te. Que t’has separat i el teu marit o la teva dona t’exigeixen la custòdia dels fills? Tens cinc parades per informar-te. Que tens colitis ulcerosa? No et trobaràs sol. L’associacionisme a Catalunya ha estat i continua estant un dels motors del país, malgrat que els partits polítics i el propi govern li hagin volgut treure protagonisme i efectivitat en els darrers anys. Mal fet: Catalunya sense associacions seria un altre país; no sé si millor o pitjor, però ben diferent, desnaturalitzat.

Continuo baixant fins a la plaça de sant Jaume, on hi ha un dels pocs escenaris en actiu abans de començar la festa nocturna. Assisteixo a un acte de pancomarcalisme, d’identitat del país que em confirma el que deia en el paràgraf anterior. Mentre els pastorets de Mataró, per citar un nom, continuïn existint, Catalunya serà viva, facin el que facin les autoritats, diguin el que diguin els mitjans, pesi a que pesi, i encara que el meu vídeo hagi captat més uns fantasmes que una realitat: no és fàcil treballar a contrallum amb només automatismes.



Visca les Festes de la Mercè! I visca –avui és inevitable- Messi!