8.9.07

5+7+5

Aquest estiu, després de dos anys sense veure’ns, comparteixo converses i sopar amb en J., amic incondicional des de la infantesa però sovint oblidat en l’espai. En J., entre altres feines remunerades, escrius articles en enciclopèdies generals i de cinema que sovint li retallen a partir de criteris econòmics i converteixen en proses infames (infamants?). En J. em recorda que no és un gran lector: entre 60 i 70 llibres l’any, que ara s’apunta en una llibreta per tal de..., deixem-ho estar. Li dic que potser és el moment que comenci a escriure. En J. em respon taxatiu que no té res a dir. En J. sempre ha tingut tendència a mentir sobre si mateix.

Recordo l’August, ara fa molts anys, en una imatge a l’Ateneu: el cabell ros i llarg, lleugerament verdós pel l’efecte dels llums de la biblioteca, endreçat per una cinta de tennista o d’indi. En Jordi Galves ens diu que l’August té més coses a dir, que ha publicat un llibre que traspassa fronteres. Mojave (24 pàgines, 10 euros) conté tres “esplèndids poemes” (en realitat els tres poemes del llibre són cinc, set i cinc haikus): “Els grocs llangueixen./ Una ombra entre les iuques? El coiot passa // Nit rere nit, / en plena volta brillen / els grans de sorra...” ( August Bover i Font: Mojave. Sitges, Llibres de Terramar, 2006). En Galves parla de la “voluntat d’aproximació al forani” i valora la voluntat d’anar més enllà de la concepció tancada de la literatura en català. No coneixia el llibre i no sé perquè apareix la crítica tant temps després de la publicació, els simples lectors ignorem moltes coses. En qualsevol moment –si el trobo en alguna llibreria, cosa que crec que em resultarà difícil- em llegiré els haikus de l’August Bover, amb traduccions a l’anglès i el francès i aiguades de Salvador Alibau.


Jo, com en J., no tinc res a dir (va, deixem-ho en poca cosa) i, a diferència de l’August, viatjo poc a l’estranger, on es poden veure iuques i coiots i altres elements naturals que aquí només surten en moviment a la tele. Els poemes de l’August, però, i altres esments de Galves, m’impel·leixen a compartir paraules de l’estiu, imatges del sud que, rellegides, em confirmen que em trobo més prop de J. que de l’August. No hi puc fer res. Pura inanitat d’instants entre altres instants.


Enllà de l’aigua,
vigila la pineda
prometent ombres.

10 comentaris:

Xurri ha dit...

No tindràs gaire a dir, però a mi m'agrada llegir-te i escoltar-te.

Preciosa foto - ideal per conservar i prolongar la sensació d'estiu, al menys uns quants mesos més.

pere ha dit...

Cal que faci públic que m'ho passo molt bé llegint-te i escoltant-te.
Gràcies, xurri. Encara que la foto em pot resultar perillosa... qüestió de recances, ja saps.

zel ha dit...

He entrat tres vegades a aquest espai i et felicito Pere, és un goig de llegir. Salut. Ah, per cert, sóc fanàtica del haikús, en provo d'escriure algun però... bé, ja n'aprendrem.

pere ha dit...

Gràcies, Roser, i benvinguda. Ja ho veus, hi ha dies millors i dies pitjors.
Ah, això dels haikus és difícil! Escriure 17 síl·labes costa poc, però la resta és tot un món; algun dia, potser, n'apredrem.

violette ha dit...

L'August Bover va ser professor meu d'Introducció a la Literatura Catalana durant el curs 80-81 i em va fer descobrir la literatura del meu país entre els murmuris d'estudiants poc concentrats. El recordo amb estima.

pere ha dit...

Quedi constància aquí del teu record i la tema estima. En el meu record, compatíem seients i converses de tant en tant.

L'indi de l'Ateneu ha dit...

Benvolgut Pere, buscava a través de Google la referència d'una ressenya d'un dels meus llibres i, casualment, he descobert el teu blog, amb l'agradable sorpresa de comprovar que hi parles del meu darrer llibre de poesia publicat i que, segons dius, vam ser companys d'estudis. T'agraeixo molt l'espai que em dediques, com agraeixo a Violette el seu comentari, que fa que pensi que potser sí que la feina que un fa té algun sentit. L'editora m'ha dit que del meu llibre "Mojave" n'hi ha exemplars a la llibreria Jaimes, del Passeig de Gràcia de Barcelona. Però, després de llegir-te, comprendràs que m'agradaria poder-te'l fer a mans.

pere ha dit...

És agradable retrobar-te aquí, August. I rememorar un altre Pere (Manau) i en Vicent i la hawaina (ai!)... i tants d'altres; i més tard la Maria.
Vaig encarregar el teu llibre a la Central i encara espero resposta. Si en un temps prudencial no em diuen res, et prenc la paraula

August ha dit...

Home, Pere, de veritat que m'agradaria regalar-te'l. No sé si hi ha manera de parlar-nos fora del blog. En tot cas, si entres a la pàgina web del meu Departament, a la UB, trobaràs la meva adreça electrònica. Fins aviat.

pere ha dit...

Fet, August; en qualsevol moment et dic alguna cosa. Per cert, el meu correu es troba amagat a la bústia que hi ha a la dreta de la pàgina. Fins aviat.