14.9.07

inanitats (II)

Juguen les nenes a la platja. Com que la platja no és uniformement de sorra i elles van per sota l’aigua, cada dia afegeixen un bocinet de coordenades subjectives al seu mapa submarí copiat en una llibreta de pàgines quadriculades: plana de les algues, passadís dels peixos, roca de les coves, muntanyes brillants... Possiblement les seves minucioses descobertes topogràfiques seran de gran utilitat l’estiu que ve. Col·laboro en l'aspecte gràfic: no sé si ens publicaran.


















Quan es cansen de la dura tasca de descobridores, es dediquen a recollir peixets petits, crancs de totes mides i, si s’escau, alguna medusa despistada. Tenen una tècnica poc sofisticada però efectiva que no és capaç –s’ha demostrat- d’emular cap adult. Peixos i crancs se socialitzen en una galleda petita de plàstic, protegida del sol per una gorra, fins que arriba l’hora d’anar a dinar. Aleshores, tornen a la mar els menuts (la nena més petita, que s'ha afegit a les altres dues i no ha pescat res , plora la pèrdua), on suposem que expliquen la seva aventura a familiars, amics i coneguts. La medusa, ai!, queda enterrada per sempre més prop dels pins. Alguns adults queden encantats del comportament ecològic -he!- de les meves nebodes: al final, cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa.

De vegades, les meves nebodes aconsegueixen una estrella de mar o un ermità. Els ermitans són un gran tresor i un misteri inexplicable: uns okupes a qui cap autoritat no fa fora de la casa triada... o potser hi ha caragols vagant sense closca que els han llogat l’habitatge en temporada d’estiu?

















Surt de la closca,
fa temps abandonada,
nou propietari.

P. S. A través de l'amic Jauss -gràcies!-, m'assabento que he sortit a l'"Avui" (és un dir). Curiosament, és un dels dies en què la gent ha passat menys per casa meva... deu ser cosa de l'11 de setembre.

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Sí, jo també t'ho anava a comentar, però has de reclamar, crec que haurien de posar el nom del blog i no només la parrafadeta, ep.

ramon ha dit...

ha! tenim haikú de l'ermità i tot.. Ets la repera!

Hanna B ha dit...

que maques les teves nebodes!
els ermitans (jo els hi deia cranc-cargol) són una curiositat que m'atreu molt!
encara et veig en estat vacacional, pere..!
això de l'avui, no tens més dades, com trobar-ho...?

pere ha dit...

És una secció curiosa, aquesta dels blocs; per una banda sembla que els donen una certa importància, per altra banda, sembla que vulguin dir: existeixen, tasteu-los, però encara no en parlarem seriosament.

I el que llegiràs, Ramon... Que et semblaria un bestiari a través d'haikus i amb imatge inclosa. Sí que tens raó: se'm deu reblanir el cervell.

Ho són, Hannab. Realment són personatges curiosos els crancs-cargols, i amb poca publicitat.
El de l'avui no té cap importància, són només fragments de posts; pots gaudir directament dels originals.
Tens raó en això de l'estat vacacional. En part és un mecanisme de defensa davant l'agressió de la quotidianitat laboral... Què t'he d'eplicar.