17.9.07

circulant


Jo, a Barcelona, per qüestions de mandra, de feina, i d’altres circumstàncies que no cal especificar, circulo únicament a peu i en metro, rarament en autobús o en taxi. No em desplauria circular en bicicleta, però en el meu cas, exceptuant una millor forma física, no em suposaria cap avantatge. Mentre espero que algú inventi la teletransportació instantània –m’hi jugo el que vulgueu que la CIA ja la utilitza, encara que no li serveix de gaire- i la comercialitzi a bon preu, continuaré amb els mateixos mitjans de transport.

Dit això, entenc que cadascú és lliure de fer el que vulgui amb el seu temps i de fer servir el vehicle que li sembli, sigui en horari laboral o de lleure. Ara bé, donada la proliferació de la bicicleta –estèticament em sembla insuperable la unió de màquina i usuari- per la ciutat, vull fer unes quantes consideracions que el seu ús i la literatura mediàtica em suggereixen.

1. Avui han entrat en vigor, a tots els efectes, les ordenances municipals sobre l’ús de la màquina: cal llegir-les.
2. Les ordenances municipals són clares, però és dubtós que els ciclistes les puguin seguir a no ser que duguin a la bici un sensor que amidi distàncies (respecte voreres, vianants, parets, etc.) i un comptaquilòmetres.

3. Estic segur que l’Ajuntamnet ja s’ha posat en contacte amb alguna empresa que facilitarà els esmentats sensors i comptaquilòmetres per a bicicleta. Que l’operació sigui al 3 % o a un altre percentatge, ho ignoro.

4. Si els de l’ajuntament no ha previst l’ús dels dos instruments esmentats, o bé són incompetents o bé són perversos. En qualsevol dels dos casos s’hauria de revisar la seva continuïtat.

5. Més avall de la plaça de Catalunya, difícilment es podrà circular en bicicleta. Tampoc al Passeig de Gràcia, a Pelai, etc. (em refereixo a les voreres), al menys durant el dia.
6. És veritat que quan algun vehicle no observa les normes de circulació es multa el seu conductor i no el vehicle, però multar el conductor d’un vehicle no identificable entra dintre d’una casuística novedosa que m’agradarà veure com es resoldrà. Jo de moment, i per no fer el ridícul, suggereixo que no s’imposi cap multa a les bicicletes (o que no es matriculin tots els altres vehicles).
7. M’allargaria indefinidament, però ja heu captat el meu tarannà, i el 7 em sembla un bon número per aturar-me. Si alguna bicicleta –tingui o no timbre homologat- passa a menys d’un metre d’on sóc (la llargada del meu braç més un pam, aproximadament), se la juga: conec les ordenances municipals i les defensaré fins que no es deroguin.


Queda dit.

9 comentaris:

Lluna ha dit...

Home, pere, que Barcelona és força planera: es pot anar amb bicicleta perfectament!

Ara, a mi em faria una por anar amb bici per Barcelona... i no per les ordenances, sinó pels cotxes!

Xurri ha dit...

M'agradaria comprovar algunes coses:

1- si es compleixen les ordenances

2- si aixó provocarà un increment dels accidents de ciclistes

3- si l'increment d'accidents se seguirà d'una taxa encara més elevada de donacions d'òrgans.

4- si la mà interessada de la coordinadora nacional de transplantaments té quelcom a veure en la famosa ordenança.

No cal dir que aquestes són bromes gamberres basades en fets reals no quantificats.

No m'agradaria veure algunes coses:

1- que l'ordenança ja era escrita a l'època en que el "bicing" ens va omplir les busties de paper cuxé d'alta densistat amb el careto del nostre aparentment "seporru" batlle, llavors circumstancial, ara electe, que (per cert) sembla un banquer.

2- el batlle suant la cansalada en bicicleta, amb una samarreta groga tres talles massa petita, tot fent rin ring i emprant una vara de tres metres per marcar distàncies.

3- l'obvietat que l'història del bicing era una propaganda electoral molt i molt barroera. vull dir molt.

4- accidents bici-cotxe o bici-autobus o bici-furgo o bici-moto o bici-camió a ciutat, per culpa de l'ordenança. Tots aquests accidents són potencialment mortals pel ciclista. Que jo sàpigue, és molt difícil (tot i que no impossible) que una bici mati un vianant.

El veí de dalt ha dit...

Sort que jo em moc en moto... i ja pateixo cosa de no dir!

pere ha dit...

Sí, és clar, amb el teu entrenament... De tota manera, és que jo si puc anar a peu; ai, tinc la feina massa prop, demanaré que em traslladin per poder anar en bici.
A mi també em faria por, bé, per la vorera no gaire.

Avui sentia per la ràdio, xurri, el diàleg entre un senyor que havia estat enxampat per la guàrdia urbana saltant un semàfor vermell. En resum, l'home li deia que les bicis sempre s'havien pogut saltar el semàfor i el guàrdia l'intentava convèncer que no era així. Al final el senyor li pregunta: "bueno, y para llegar a la plaza de las Glorias quantas paradas tengo que hacer". El guàrdia responia: "las que hagan falta señor...". El ciclista experimentat concloïa, amb veu de pena: "esto de la bicicleta no tiene futuro".
Seguint la teva broma gamberra i augmentant-la fins al mal gust: vols dir que en el territori no sobra gent...?
La ordenança ja era escrita.
M'agradaria veure el batlle suant la cansalada amb la vara del càrrec.
Ho era, però...
Haurem de conscienciar també el conductors de camió,furgo,cotxe, etc.
(ets saps les ordenances?;-)

Jo em movia en ciclomotor, veí. Ara ja fa anys que no, per Barcelona. Entenc que faci patir, no és tan fràgil com la bici, però corre més.

Ferran ha dit...

Respecte del punt dos, si els ciclistes s'acostumen a circular només per carrils bici i per la calçada, i a respectar semàfors i senyals, no ha de passar res si la resta d'obligats per les ordenances (que no són d'ús de la bicicleta, sinó de circulació de vianants i vehicles) també les respecten. Jo treballo per sota de plaça de Catalunya i t'asseguro que puc arribar a la feina sense trepitjar cap vorera (menys la de davant de casa, que per algun lloc he d'arribar al carril bici; i sovint vaig desmuntat...).

Que hi ha ciclistes que no compleixen cap norma? Igual que hi ha vianants que no respecten els carrils bicis, conductors de cotxes que no respecten les distàncies mínimes de seguretat i motoristes que envaeixen un carril que no els pertany.

Avui m'has recordat el Salvador Sostres i la seva proposta de llençar xinxetes als carrils bici.

pere ha dit...

Em sembla, Ferran, i aquesta és una de les idees que volia exposar, que anar en bici és complicat i que anar per la calçada portarà problemes pels ciclistes a Barcelona. Per altra banda, en els meus desplaçaments per la ciutat, de moment, em molesten més els ciclistes que els altres conductors. Evidentment, jo puc parlar del que em sembli sobre les altres experiències personals, però l'única que és realment objectiva -en la mesura que això és possible- és la meva pròpia.
Sobre trepitjar voreres per ciutat vella, no tinc clar si durant el dia es pot circular per, posem, el carrer Tallers o semblants, on en bona part no hi ha voreres i una densitat de vianants important. Saps què vull dir.

Ferran ha dit...

D'entrada, una disculpa: el tema m'encén i em vaig passar en el comentari d'ahir.

L'experiència objectiva, com dius, és la pròpia: i la teva no m'és aliena atès que jo també sóc vianant -no sé conduir; això no vol dir que no conegui el que cal del codi de circulació- i també pateixo el comportament incívic de molts ciclistes. Però també n'hi ha de cívics.

Quant a Ciutat Vella, el que volia dir és que s'hi pot arribar i circular-hi sense trepitjar voreres, sense haver de passat per Tallers o Elisabets. Una altra cosa és que hi hagi ciclistes que ho facin, que n'hi ha. Per cert, si no l'han tret, al començament del carrer Tallers, allà on comença a ser peatonal hi ha (o hi havia) un cartell que posa que hi poden passar bicicletes. Ara, estic d'acord amb tu que no és un carrer per on hi hagin de circular.

L'encaix de la bicicleta a la ciutat pot ser problemàtic, sí: però jo no crec que tota la culpa sigui dels ciclistes ni dels vianants. De fet, no hi hauria problema de circular per la calçada si els conductors no se'n creguessin els únics amos...

pere ha dit...

Que no, home, no et vas passar; s'entén perfectament.
Només dos apunts:
1. Crec que és un error la divisió en conductors de tal o tal altre vehicle (bicis incloses), el que compta és el material humà individual, i tinc la sensació que el material humà, vagi en la màquina que vagi té una tendència creixent a pensar en ell mateix (els qui no van en cap màquina, també).

2. No estaria malament (s'ha dit tantes vegades que ja fa pudor) que l'ajuntament treballés epr aconseguir uns transports públics col·lectius de qualitat i que la gent s'ho cregués.

Ferran ha dit...

Sobre el punt primer, et dono la raó. Potser no m'he expressat bé en els missatges anteriors, però en cap cas volia dir que no hi hagi alguns ciclistes que circulin tan malament com alguns conductors. De fet, jo, anant en bicicleta, els únics problemes que he tingut amb "conductors" han estat amb un subgrup molt determinat que comparteix color amb les abelles...