Encara que al final de tot posa “Crítica d’E. P. per a Pere Palau””, el que m’ha enviat és el que indica al principi: un resum –no es pot demanar tot de cop- que m’ha fet adonar del meu desconeixement de cert tipus de literatura, cosa que no sé si m’hauria de preocupar tant com el fet de constatar que el meu estil s’ha quedat antiquat. De tota manera, encara sense llegir-me’l i sense atrevir-me a fer cap modificació a la seva concentració -per què no en detalla alguna aventura?- , permeteu-me que adjunti el resum per si algú té dubtes sobre les seves lectures d’estiu i també en un intent de rebre visites per part de lectors més joves, sense voler desmerèixer els qui ara passeu per aquí. El que no acabo de saber és si a la novel·la apareix el Capità Calçotets Que me’n podríeu dir alguna cosa?
Resum:
En Jordi i l’ Oriol eren dos nens molt trapelles, més o menys com jo. Ells tenien un secret secretíssim; sabien com transformar al senyor Grabulós, el director dolentíssim de l’ escola Geroni Voqueres en Capità Calçotets, l’ heroi més friki i bonàs de l’ història. Per transformar el senyor Grabulós en Capità Calçotets havien de fer petar el dits, i per transformar el Capità Calçotets en senyor Grabulós li havien de tirar un poval ple d’ aigua pel cap.
Cada vegada que feien la segona transformació el senyor Grabulós es ficava furiosíssim perquè l’ havien deixat xop com una sopa. I ara anem al gra.
Un dia en Jordi i l’ Oriol portaven les seves dos mascotes: un pterodactil i un hàmster biònic (no em preguntis d’ on els havien tret, no ho explica.) i van anar a parlar amb Ramon Tutusaus el setciències del col·legi, els hi va ensenyar el seu nou aparell La Comuna Lila que servia per viatjar en el temps. Llavors en Jordi i l’ Oriol li van demanar que si els hi podia deixar, i en Ramon els hi va dir que si però amb una advertència; que no la podien fer servir més de dos dies seguits perquè sinó passaria una catàstrofe, però ells no li van fer cas i la van fer servir més de dos dies seguits.
Van arribar en una escola on tots els professors eren molt bons i el menjar no tenia gust de rata de claveguera i mocs verds. En aquell mateix instant ja van sapiguer que aquella no era la seva escola i van anar a investigar.
Van veure que els professors no es reien de la gent, que els nens no ploraven, que no hi havien cartells desesperants, i que tampoc no maltractaven els alumnes.
De sobte van veure un nens que s’assemblaven molt a ells...
Que coi, eren els seus clons!! Eren molt cruels i dolents, feien la punyeta a tota la gent.
Els Jordi i l’Oriol van anar a agafar la motxilla on hi van deixar les seves estranyes mascotes, però en obrir-la només hi van veure el pterodactil, i l’hàmster bionic on era?
Van anar a casa seva i van mirar pertot arreu fins que van anar al jardí, i de repent se’ls van trobar davant seu amb l’hàmster biònic a la mà.
Ells van fer de tot el que es pot fer dolent, però el avi del Oriol i l’avia del Jordi els van veure, i llavors es van veure un suc que hi havia a la taula del menjador.
El suc que s’havien begut era el suc reforçant megapotent ultraforçut que el que feia era donar unes forces superheròiques.
Els dos avis es van tornar extremadament forçuts i van “eliminar” els dos clons d’en Jordi i l’Oriol, i mentrestant en Jordi i l’Oriol van arreglar la porta del temps i van sortir del món paral·lel.
Quan van tornar al món real tot estava arreglat i ja no s’havien de preocupar per res.
Dav Pilkey: El Capità Calçotets i el caos còsmic de la comuna lila.
P.S.: Si algú decideix llegir el llibre, que m'ho digui. Estic segur que a l'E. li agradarà saber-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada