8.6.08

olors (meme de la vida i la mort)

Sé que encara que no m’ho hagi demanat, en p. espera que respongui el meme que diu que li va arribar via remota del bloc ja desaparegut http://unmardellagrimes.blogspot.com/. Li donaré el gust, tot i que em sembla que amb aquestes preguntes no es va enlloc, però els amics estem per això, per donar fe de vida encara que el que ens demanen ens sembli absurd. Que algú vol respondre també aquestes preguntes? Ho entendré. Que ningú no es decideix a continuar la roda? Encara ho entendré més.

Creus que a la vida hi ha temps per a tot?

Tot? Què és tot? Quina vida? La meua? En la mesura que puc comprendre la pregunta, responc que espero que no tenir temps per a tot. Quin desastre de vida la d’aquell que creu que té temps per a tot.

Segur que el llarg de la teva vida has rigut, has plorat o has passat algunes estones en el més pur ensopiment. Ordena, de més a menys, aquests tres conceptes : riure, plorar, ensopir-se, segons hagin format part de al teva vida fins al moment present.

Tinc una vaga idea d’un ensopiment existencial com a motor de la meva vida que imagino que va lligat al fet de tenir més ganes de riure que de plorar.

De cara el futur, quin seria el teu ordre ideal, sempre de més a menys, pel que fa a riure, plorar, ensopir-se?

Pregunta estúpida. Suposo que tothom mitjanament normal deu respondre el mateix. Potser algú faria el que fos per sobresortir, però no és el meu cas.

Estàs d’acord amb la frase: “En el punt de néixer ja t’has de preparar a morir”? Justifica la resposta.

Estic en complet desacord. Es naix per viure i un mai no sap el moment de al seva mort, tot i que el pot triar; i fer les maletes per un viatge que no se sap quan ha de començar no sembla gaire assenyat. Ara bé, tenir a punt quatre cosetes no és mala idea, per si de cas. Però què hi fico a les maletes? Res, que allà on vagi ja deuen tenir de tot.

Per què penses que ploren els nens de bolquers?

El meu desconeixement sobre els pensaments i la fisiologia de les criatures de bolquers és total. Com a hipòtesi sense cap base m’atreveixo a dir que el seus plor responen a la idea força estesa que qui no plora no mama. Aquest axioma ens acompanya al llarg de tota la vida i hi ha qui el practica amb més insistència i eficàcia que d’altres, fins al punt que aconsegueix quantitats importants de llet. De tota manera, a mi em solen molestar els ploraners excessius.

Creus que els nens de bolques tenen consciència de la mort?

No sóc de creences consistents, però posats a dir, crec que les criatures de bolquers tenen tanta força vital i transmeten tanta vida que en el seu cas tota idea de mort em sembla obscena.

Recordes alguna olor de quan eres nen/nena de bolquers?

Definitivament, no. De mar, potser?

Quina és la primera olor que recordes?

No ho sé. Tinc, però, dues olors molt clares, que encara puc reconèixer, amb imatges vagues. No sé si l’ordre és correcte. La primera –crec- és l’olor de síndria a l’hora de al migdiada en aquells llarguíssims estius de la infantesa en què el temps no existia (samarretes blanques imperi i cortines de ganxets metàl·lics, a penes alguna cara, segurament idealitzada). També l’olor lleugerament astringent de les ametlles acabades de pelar que després reposarien al sol en canyissos. Hi ha alguna olor anterior, però massa inconcreta per saber-la definir. Quant a olors d’hivern, la més recurrent és la de la fusta: la fusta recent tallada per posar a l’estufa i la fusta que es consumia en l’estufa i deixava anar un fum que ja no es veu enlloc.

Has sentit alguna vegada l’olor de la mort?

En sentit físic, mai –a part de l’olor de podridura d’alguns animals o algunes plantes, que no crec que compti-. En sentit figurat, intel·lectual, algunes vegades; encara de tant en tant –cada vegada més?-.

Només en el cas que hagis respost afirmativament la pregunta anterior: t’has acabat avesant a l’olor de la mort?

No n’estic segur, però em nego a incriminar-me públicament.



P. S. Finalment Lletra ha obert l'espai de votacions al millor web de literatura catalana, inclosa la secció de blocs. Si no fos que no m'agrada plorar i fa anys que no bec llet, demanaria que votéssiu en... Quan el jurat ens digui les pàgines que ha triat us diré qui em sembla que guanyarà aquest any la dotació econòmica; la popular, mai no l'encerto.
Per cert, no voldria que ningú se sentís culpable pel fet que a les transformacions es transforma poc.

6 comentaris:

Arare ha dit...

vaja, ja m'has tocat la fibra sensible... tranformarem (el que no sé és si ho podrem enviar, aquesta és una altra)

bon diumenge,Pere!

zel ha dit...

Vaig a tornar-hi per acabar d'enganxar el "tranquillu"

Francesc Puigcarbó ha dit...

el bloc aquest que dius esta esborrat. Com la Zel, demà m'ho llegiré amb calma, m'has agafat en fora de joc a aquestes hores.

pere ha dit...

Va, Arare, que ara tens tot el temps i la inspiració del món, una trans marinera és el que toca.
Bon dilluns, siguis on siguis.

Ei, zel, que és el de sempre, de la vida i de la mot i del temps que s'escola.

El bloc inexistent, Francesc, però podria ser el de la Rodoreda o, més ben dit, el d'alguns lectors de la Rodoreda.
És que passes massa tard per aquí :-)

Francesc Puigcarbó ha dit...

passo sovint però de vegades em sembla que no m'assabento de res, vaig massa atabalat, ja ho diu el meu pare que encara hi va més que jo i en te 92, deu ser genétic dels Puigcarbó...

pere ha dit...

No m'estranya que vagis atabalat, seguir-te en tots els blocs és gairebé una quimera... i si et seguís més enllà dels blocs... em marejo només de pensar-ho. Llarga vida al teu pare (i a tu).