una discussió inacabable

Aquesta campanya de promoció de Barcelona en què surten diversos espècimens suposadament satisfets o ben pagats proclamant amb mots inconnexos unes preteses bondats de la ciutat em podria semblar una poca-soltada si no fos perquè una vegada més em toca pagar-la a mi. Tal com van les coses em sembla que l'eslògan més adequat -perquè no ens queda altre remei- seria alguna cosa així com: Jo també visc a Barcelona, i què?

Ara és quan tocaria justificar, malgrat tot, la tria i la fidelitat a Barcelona, però avui, que estic agafant aire i pluja i poc foc i poca terra, em sento mandrós per lligar paraules i arguments i em distancio i em deixo anar amb el darrer paràgraf de Barcelona, un discussió entranyable, de Pla, escrit ja deu fer molts anys i per tant sense cap relació amb la realitat present, ni de la ciutat ni de cap poble del territori:

La concepció merament comercial de Barcelona fa que el ciutadà hagi perdut gairebé totes les il·lusions i senti amb una claredat excessiva que és tractat com un simple pretext de fer guanyar diners. Totes les ciutats són iguals i per això han de donar compensacions. Convé, en aquest punt, que la cruesa no sigui massa clara. El ciutadà de Barcelona ha arribat a la conclusió que des que es lleva i agafa el primer tramvia fins que se'n va a dormir no és més que una màquina per a fer guanyar diners -sense contrapartida apreciable. Aquesta concepció ha batut, a Barcelona tots el rècords mundials. Els serveis són mediocríssims; els monopolis, les grans companyies de serveis públics tenen un pes decisiu. Els organismes proposats a la defensa dels ciutadans defensen altres coses. Davant d'això, ¿quines compensacions ofereix la ciutat? Si la compensació no la trobeu en el vostre esperit o en els dels vostres amics, i no la porteu com qui porta una maleta, no sé pas on la podreu trobar.