18.6.08

una discussió inacabable

Aquesta campanya de promoció de Barcelona en què surten diversos espècimens suposadament satisfets o ben pagats proclamant amb mots inconnexos unes preteses bondats de la ciutat em podria semblar una poca-soltada si no fos perquè una vegada més em toca pagar-la a mi. Tal com van les coses em sembla que l'eslògan més adequat -perquè no ens queda altre remei- seria alguna cosa així com: Jo també visc a Barcelona, i què?

Ara és quan tocaria justificar, malgrat tot, la tria i la fidelitat a Barcelona, però avui, que estic agafant aire i pluja i poc foc i poca terra, em sento mandrós per lligar paraules i arguments i em distancio i em deixo anar amb el darrer paràgraf de Barcelona, un discussió entranyable, de Pla, escrit ja deu fer molts anys i per tant sense cap relació amb la realitat present, ni de la ciutat ni de cap poble del territori:

La concepció merament comercial de Barcelona fa que el ciutadà hagi perdut gairebé totes les il·lusions i senti amb una claredat excessiva que és tractat com un simple pretext de fer guanyar diners. Totes les ciutats són iguals i per això han de donar compensacions. Convé, en aquest punt, que la cruesa no sigui massa clara. El ciutadà de Barcelona ha arribat a la conclusió que des que es lleva i agafa el primer tramvia fins que se'n va a dormir no és més que una màquina per a fer guanyar diners -sense contrapartida apreciable. Aquesta concepció ha batut, a Barcelona tots el rècords mundials. Els serveis són mediocríssims; els monopolis, les grans companyies de serveis públics tenen un pes decisiu. Els organismes proposats a la defensa dels ciutadans defensen altres coses. Davant d'això, ¿quines compensacions ofereix la ciutat? Si la compensació no la trobeu en el vostre esperit o en els dels vostres amics, i no la porteu com qui porta una maleta, no sé pas on la podreu trobar.

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Al final et sentiràs obligat a demanar perdó per ser barceloní car t'identificaran amb un carallot, a causa d'aquestes publicitats.

Per cert, fa poc em vaig ensopegar amb una mena de revisteta feta amb motiu de l'Exposició del 29, on es planyien del creixement de la ciutat, maldestre i lleig, i de l'arquitectura 'yankee' (sic), com la de la telefònica. Si els autors veiessin com ha anat tot!!!

zel ha dit...

Saps què diu el meu fill petit? Que està de Barcelona fins al capdamunt, que si Catalunya no té res més, es posa dels nervis, és que no saben com malgastar els diners...

pere ha dit...

Aiòx és el que em sembla, Júlia. Fins i tot els barcelonis d'adopció, és a dir, els totalment convençuts, haurem de treure pit.

És el que sabem: la realitat sempre supera la imaginació més pessimista. Bé, no exagerem o encara s'ho creuran

pere ha dit...

El teu fill no deixa de tenir raó, zel. I és que una vegada més les campanyes publicitàries innecessàries i dirigides per incompetents ens fan més mal que bé, ens obliguen a justificar-nos.