Continuo mandrós i inoperant. Una migdiada sense son i sense llit amb havaneres. Que perilloses les havaneres en el seu intent de portar-te a un passat inexistent! Potser per això es necessita una mica de rom.
La panoràmica des del santuari dels Àngels és magnifica, amb l'inevitable boto de roda de l'Empordà que tantes vegades he fotografiat. El conjunt, però, amb obres arreu, em sembla d'una decadència important. Estic segur que en Dalí, que s'hi va casar amb la Gal.la no sé quin any, en faria alguna cosa. No sé qui se n'ha d'encarregar ara de retornar-li una mica de vida i dignitat; potser el mateix ajuntament de Girona?
Més tard, l'Estartit continua amb la seva plenitud turística. El carrer de Santa Anna sembla que no és conscient que Espanya pot jugar la semifinal de l'europeu, tot i que les inquietes gavines, que es resisteixen a ajocar-se, presagien que demà alguns diaris -gairebé tots?- parlaran de la gesta aconseguida després de vuit dècades i dels orígens de la romanització a la la península -o potser més lluny encara, perquè acceptar la influència romana demà no s'escaurà-.
Passades les onze travessen el passeig quatre o cinc cotxes amb banderes espanyoles i fent sonar les botzines amb insistència. Vist i no vist: a penes una provocació insignificant en la vida ordenada del diumenge torroellenc. Demà, mercat i, segons diuen, la nit més curta de l'any.
P. S. La meva havanera preferida? Ah, sense cap dubte -amb permís de Peix fregit, i ja ho havia dit- la podeu escoltar si feu un clic en el vídeo. Us heu fixat abans de començar a cantar? I durant, és clar. Sensacional!
23.6.08
retall d'estiu
Etiquetes de comentaris:
Bizet,
Carmen,
Els Àngels,
futbol,
Maria Callas,
Torroella de Montgrí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
et prometo que t'havia deixat un comentari. se n'ha anat amb el vent...
et deia que la Callas és la Callas i que les meves habaneresón La vella Lola i El meu avi.
Ara t'estic buscant al yutub una sardana que m'encanta "Torroella, vila bella", però no em funciona massa bé... veurem.
Sí, sí, Arare, hi ha havaneres molt maques, com les que dius, però la de la Callas (curiós nom)... de vagades és necessària: l'havanera i la Callas.
Em fa gràcia que hagis embellit la vila vella de V. Bou. A mi també m'agrada, i a la Joana, més. Bon trajecte, amiga :-)
Sempre recordo allò del Capri 'tu calles, i cap al barco...'. Tots crien malves, ai.
uix... és Torroella vila vella? ÔÔ
per cert, no la trobo :(
Te l'hauré de passar, Arare :-)
Va, Júlia, la qüestió és criar i cridar -moderadament, això si)
Publica un comentari a l'entrada