1.6.08

juny

Un altre dia d’exteriors grisos i d’interiors variats. Comença el mes consagrat al Sagrat Cor de Jesús. Si es pogués, es veuria el sol des de les 6,20 a les 19,18, i la lluna des de les 4,06 a les 18,55 (és clar que es veuria poc perquè li falten dos dies per ser nova); tot en horari local.

En un descans del llibre de Jordi Lara, Una màquina d’espantar ocells de nit, que és sens dubte una de les meves lectures preferides d’aquests any, entre altres motius per la seva multiplicitat d’estímuls i les descobertes, cosa que, ja se sap, no vol dir que pugui actuar de la mateixa manera en altres lectors, em vaig entretenir fent un vídeo musical semiestàtic: un fracàs (manca d’imatges, poca força en una música que en té, lletra excessivament ràpida...) en la intenció de transmetre les sensacions del text. Tot i així, veig que abans de pujar-lo jo al bloc, ja va fer Elur en el seu. En fi, aquí queda com a inici d’un mes en què m’agradaria trobar, potser inesperadament i ni que fos per un instant, un moment per deixar-me anar –sense públic, evidentment- en un ball que m’acostés a la natura i a mi mateix, lluny de qualsevol altre pensament que em distregués d’aquesta comunió.




(el dia 30 el sol també sortirà a les 6,20, però es pondrà a les 19,28; la lluna - més inconstant i menys predictible- apareixerà a les 3,15 i desapareixerà a les 7,09)

4 comentaris:

zel ha dit...

Avui et dic hola, perquè ja em vaig sentint així com maleducada, passo molt sovint, i molt sovint no dic res, però perquè penso en el que escrius, i ja està. Apala, ja ho saps! Un petonàs!

Arare ha dit...

jo també et deixo un petó de mes de juny!

i fins sempre (perquè et llegeixo sempre que puc, ja ho saps)

Neus ha dit...

Jo també he llegit el llibre d'en Jordi Lara "Una màquina de fer volar ocells" m'ha agradat molt i m'ha fet tornar a sentir ganes d'escoltar sardanes. M'agraden però les havia oblidat. M'ha sorprès aquest llibre.

pere ha dit...

Més maleducat jo, zel, que també passo sovint i no dic ni hola, però ja ens notem les presències, no? Ei, i també penso amb el que penses. Petó.

Ostres, Arare, avui és el dia de les confessions lectores i amistoses. Què et puc dir, si ja ho saps. Petó.

A mi m'ha pasat el mateix amb les sardanes -i amb els seus autors-, Neus. Si no fos perquè abusaria dels lectors, diria alguna cosa sobre la dificultat de trobar sardanes en cd.
Sí, agradablement sorprenent.