2.6.08

de llengües i llenguatges

Llegeixo que Daniel Bosch, un dels experts de matemàtiques designat per elaborar el nou currículum de batxillerat diu el següent (ho llegeixo en castellà, però estic segur que ell, nascut a Figueres si no m’equivoco, ho devia dir en català, així que li retorno la llengua original):
“El temari no canvia substancialment, però sí, amb sintonia amb l’ESO, s’intenta que els alumnes sàpiguen perquè serveix el que aprenen, que les matemàtiques deixin de ser un món tancat i comencin a veure’s com un instrument”. Jordi Deulofeu, professor de Didàctica de les Ciències i les Matemàtiques de la UAB diu (suposo que també en català): “L’educació en matemàtiques no acaba des ser satisfactòria. Ens hem centrat a ensenyar tècniques, com si els nois fossin robots que no necessiten comprendre”. Continuen altres declaracions en el mateix sentit, però no les afegiré.

Resultat, els alumnes de batxillerat tindran una hora més de matemàtiques perquè els alumnes comprenguin, que vista la crisi econòmica, els permetrà, entre altres coses, saber quin tipus d’hipoteca els interessarà més en un futur no gaire llunyà, tot i que és dubtós que tots arribin a comprar-se una casa o fins i tot a llogar-ne alguna, perquè una cosa és entendre la realitat i l'altra és transformar-la. Mentrestant, els mateixos alumnes tindran una hora menys de llengua (i literatura) catalana, potser perquè mentre els de mates saben perquè serveix la seva matèria, deu ser dubtós que els de català tinguin una noció clara del servei que els pot fer la seva (i no seran els de mates els qui els ho diguin, que prou feina tindran a explicar el món a través dels números). Potser encara els professors de llengua (i literatura) catalana no acaben de saber explicar que la seva matèria també serveix per entendre el món i per comunicar-s’hi, potser no acaben d’entendre que si ells no saben explicar això ningú (?) no ho explicarà per ells, potser no acaben d’entendre que tot un seguit de tècniques no acaben de servir per llegir la realitat i per explicar-la (o per llegir la irrealitat i per explicar-la). Potser no acaben de saber explicar que la llengua (i la literatura) serveix per trobar-se un mateix i trobar els altres a través d’una complexitat infinita. En darrer terme, potser és veritat que la llengua i la literatura d’aquest país (i de molts altres) no serveixen per comprendre res.

Vam passar de les quatre hores de llengua (i literatura) al batxillerat a les tres, i l’any que ve passarem a les dues. Si és el que la societat demana, democràtics com som, no ens hi oposarem. No escriurem pancartes amb elas geminades ni reivindicarem lectures. A la fi, és ben possible que sigui el temps d’acabar amb les llengües i les literatures de l’ensenyament reglat o amb l’ensenyament de la llengua i la literatura tal com s’ensenya. A la fi, és ben possible que la llengua ja no serveixi per explicar els altres llenguatges, suficients i autònoms. A la fi, primitius com som, ens acontentarem de sobreviure amb un poc de pa i un xic de vi, i d’observar com el món va evolucionant en un progrés irreversible en què les matemàtiques, la química, la física, la medicina, la política (?), l’economia, i tantes altres ciències, aconseguiran (futur simple), per fi, els somnis de la humanitat, que potser ja no sabrem (futur simple) quins són perquè no sabrem (futur simple) entendre el que llegim (present d'indicatiu) i a penes sabrem expressar el nostre goig pels guanys aconseguits (nom i complement del nom). Fins i tot és possible que no sapiguem (subjuntiu) els somnis (abstració?) que perseguim (present) o perseguíem (passat).

Ja hi tornem a ser , només volia comentar el títol de l’article i me perdut per altres camins. Bé, el títol és (ara no tradueixo): El bachillerato ganará otra hora semanal de matemáticas. Llegit l’article m’he adonat que parlen de guanyadors però no de perdedors. I sempre que algú guanya hi ha algú que perd. Sempre que hi ha vencedors hi ha víctimes. O el títol és incorrecte o s’han deixat una part important en el desenvolupament argumental. O la solució periodística en una propera tramesa...? De tota manera, tal com està el batxillerat, més que guanyar em temo que sobreviu. Argumentacions sobre el tema potser en una propera tramesa.

4 comentaris:

Papitu ha dit...

Estadístic d'estudis, devoció i professió comparteixo les reflexions d'en Bosch i en Deulofeu. Em pregunto però si el que cal és més quantitat o més qualitat? El món no és de lletres, ni de ciències i incidir en aquest punt és repetir l'error de base. Volem formar consciències inquietes, critiques capaces de pensar amb autonomia o bé autòmats saberuts en reduïdes parcel·les de coneixement (tant li fot si de números o de lletres).

Júlia ha dit...

Ja em faig grandeta i com deia el poeta 'me sé todos los cuentos', àdhuc els pedagògics.

Albert ha dit...

Només tinc clara una cosa: que les matmàtiques que em van ensenyar no les he fet servir mai més i en canvi escric i llegeixo cada dia.

pere ha dit...

Benvolgut Papitu, el que volem i el què sabem o podem fer són coses diferents. I adobnar-se despre´s de segles que les mates (o el que sigui) han de variar finalitats i metodologia vol dir que... Què cony vol dir?

No, Júlia, no te'ls saps tots, però gairebé, que s'hi acosta molt.

Ah, albert, tant tu com jo vam fer mates massa joves. a partir d'ara sí que les faríem servir.
Sí, l'escriure i el legir ho fem cada dia. A favor nostre hem de dir que el llegir en bona part depèn de nosaltres.

Deixeu-me afegir una reflexió consumista. Ni els alumnes vénen més preparats que abans en qüestions de llegir i escriure n els professors tenen recursos més convincents -i no intentaré quantificar-, i els resultats són inferiors, però els programes són els mateixos i les hores la meitat. Per què? Misteris de la societat actual.