BERBENA, del ll. VERBENA ‘cada un dels rams de berbena, llorer, olivera o murtra que duien ritualment els sacerdots pagans en llurs sacrificis’ . 1a doc.: S XIV, Manescalia de Klagenfurt.
La grafia berbena amb assimilació de la V- inicial llatina a la –B- recolzada interna es troba en el toscà berbena, i fou la usada en castellà, en els docs. més antics (1399, 1490; despre´s s’imità la grafia clàssica, en aquesta llengua que no distingeix ja fa molts segles entre les dos fonemes). En català es troba així en tots els testimonis medievals i avui pronuncien berbena les comarques on els dos fonemes es distingeixen oralment. [...] L’herba que avui es coneix amb aquest nom s’anomenava en llatí clàssic verbenaca (Plini), derivat de verbena ‘ram ritual dels sacerdots’, per tal com aquesta planta era una de les que més s’usaven per a aquesta ocasió. Però l’it. vermena ha conservat el valor originari de ‘ramell’. L’accepció ‘revetlla de Sant Joan, Sant Pere’, no és catalana i en castellà és especialment madrilenya [Dac.-Esp.S. XIX], al·lusiva a la prolongació de les revetlles fins a la matinada, hora en què segons la medicina popular s’ha de collir precisament la berbena perquè tingui efectes curatius...
BENGALA , ‘insígnia de comandament manera de bastó’, ‘compost químic que dóna una llum de color’ ... del nom de la nacionalitat de bengala a la Índia, d’on es portà la mena de canya usada per fer aquells bastons i on els europeus aprenguérem l’ús d’aquestes llums.
[...]
En el sentit de ‘llum de Bengala’ no en trobo documentació en llengua castellana fins a 1884, ni en la catalana fins a 1879 (en una revisat popular mallorquina AlcM).
Joan Coromines. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.
Castells de focs sobre el pont de Ryogotu. De la sèrie Paratges famosos de la capital oriental. Cap al 1850. ( Més informació aquí)
Hiroshige va produir un gran nombre d’estampes destinades a ser muntades en ventalls; especialment fràgils, els accessoris originals han acabat sent rars amb el transcurs del temps. Aquesta mena de ventall pla (uchiwa), de forma arrodonida o quadrangular, d’origen xinès, en què el full de paper es munta sobre un esquelet de bambú fixat al mànec, es distingeix dels ventalls plegables amb làmines primes (ogi).
Aquesta estampa pertany a la sèrie de Paratges famosos de la capital oriental, i representa la festa que, cada estiu, anima el barri del pont Ryogoku, a Edo...
Bona revetlla –si no trobeu berbena, no us preocupeu- , amigues i amics, i no sigueu massa dolents: aneu a dormir amb la primera llum de l’alba!
Dos afegits:
Sento que les dues entrades siguin de la lletra B, però encara no he passat –de forma sistemàtica- del primer volum.
Us heu fixat que Coromines no apostrofa la Índia. Jo també he tingut sempre certa aversió a fer-ho, potser per qüestió d’ús col·loquial o per certa repugnància congènita.
24.6.08
revetlla
Etiquetes de comentaris:
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana,
Joan Coromines,
Ukiyo-e
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada