trenta-tres línies

Com tots sabeu –si no, us ho dic jo- a la prova de català de la Selectivitat un dels textos que és podia triar era el conte "Trenta línies", del llibre Mil cretins de Monzó. També deveu recordar –si no ho sabeu, jo us aproximo al text- que es tracta d’un escriptor a qui han encarregat que escrigui un conte de trenta línies i, malgrat que no li agrada la prosa curta i va raonant els motius del seu disgust, acaba reeixint en l’intent.

Suposo que alguns lectors d’aquest conte, en un moment o altre de la seva lectura devien comptar si realment tenia les trenta línies del títol: no dec ser jo l’únic que ho ha repassat. Bé, per als qui no l’han llegit o no han tingut la curiositat –que m’estranyaria- de fer el recompte, diré que no, que té 52 línies (21, 27 i 5 línies en pàgines consecutives). Suposo que alguns lectors es devien emportar una lleugera decepció i potser també el propi autor, que estic segur que el devia presentar a l’editor amb les línies anunciades a l’encapçalament. Doncs bé, entre els lectors disposats a esmenar l’edició dels Quaderns Crema hi havia el professor que ha preparat l’examen de Selectivitat , i el conte té exactament les 30 línies, tot i que la línia vint-i-tres esmentada al conte apareix entre la vint-i-una i la vint-i-dues del full de la Selectivitat, i la ... No insistiré perquè ja vaig per la línia quinze i m’allargo inútilment.

No sé si aquests dos paràgrafs que porto escrits serien acceptables com a resposta la pregunta 1.3. de la prova de Selectivitat, que diu: És ben sabut que Quim Monzó ha escrit molts contes curts. Així, doncs, quina intenció creieu que ha tingut l’autor en escriure aquest conte? (Procureu que el vostre comentari sigui també breu). És molt possible que m’hagi passat de línies, però és que el concepte de brevetat depèn de tants factors... Quant a la intenció, trobo que no me n’he sortit malament, perquè estic segur que una de les finalitats del conte era la de les línies –ja vaig per les vint-i-tres-, i si parlés de les altres intencions no em sortiria tan breu el comentari.

Continuant amb la prova, una de les preguntes que sempre em fa més gràcia és la darrera, on es demana als alumnes que descriguin o representin amb símbols fonètics els sons que corresponen a unes lletres en negreta de determinades paraules. Aquest any les paraules i les negretes són: teclejar, pogués, extensió, absurd i incapaç de. La sabríeu respondre, aquesta pregunta? Sempre he cregut que aquí caldria fer un incís oral, perquè una cosa és escriure i una altra parlar. Un pot descriure una fricativa palatal sonora i pronunciar-la sorda; ja m’enteneu. I plego, que ja vaig per la trenta-una i m’havia proposat ser breu. Espero que els vostres comentaris també ho siguin, encara que jo, la veritat, com heu vist no tenia gaire res a dir i m’he plantat, molt al meu pesar, amb trenta-tres línies.

(desitjo que cap alumne de la Selectivitat s'hagi distret tan com jo en aspectes secundaris -línia extra-)