12.6.08

trenta-tres línies

Com tots sabeu –si no, us ho dic jo- a la prova de català de la Selectivitat un dels textos que és podia triar era el conte "Trenta línies", del llibre Mil cretins de Monzó. També deveu recordar –si no ho sabeu, jo us aproximo al text- que es tracta d’un escriptor a qui han encarregat que escrigui un conte de trenta línies i, malgrat que no li agrada la prosa curta i va raonant els motius del seu disgust, acaba reeixint en l’intent.

Suposo que alguns lectors d’aquest conte, en un moment o altre de la seva lectura devien comptar si realment tenia les trenta línies del títol: no dec ser jo l’únic que ho ha repassat. Bé, per als qui no l’han llegit o no han tingut la curiositat –que m’estranyaria- de fer el recompte, diré que no, que té 52 línies (21, 27 i 5 línies en pàgines consecutives). Suposo que alguns lectors es devien emportar una lleugera decepció i potser també el propi autor, que estic segur que el devia presentar a l’editor amb les línies anunciades a l’encapçalament. Doncs bé, entre els lectors disposats a esmenar l’edició dels Quaderns Crema hi havia el professor que ha preparat l’examen de Selectivitat , i el conte té exactament les 30 línies, tot i que la línia vint-i-tres esmentada al conte apareix entre la vint-i-una i la vint-i-dues del full de la Selectivitat, i la ... No insistiré perquè ja vaig per la línia quinze i m’allargo inútilment.

No sé si aquests dos paràgrafs que porto escrits serien acceptables com a resposta la pregunta 1.3. de la prova de Selectivitat, que diu: És ben sabut que Quim Monzó ha escrit molts contes curts. Així, doncs, quina intenció creieu que ha tingut l’autor en escriure aquest conte? (Procureu que el vostre comentari sigui també breu). És molt possible que m’hagi passat de línies, però és que el concepte de brevetat depèn de tants factors... Quant a la intenció, trobo que no me n’he sortit malament, perquè estic segur que una de les finalitats del conte era la de les línies –ja vaig per les vint-i-tres-, i si parlés de les altres intencions no em sortiria tan breu el comentari.

Continuant amb la prova, una de les preguntes que sempre em fa més gràcia és la darrera, on es demana als alumnes que descriguin o representin amb símbols fonètics els sons que corresponen a unes lletres en negreta de determinades paraules. Aquest any les paraules i les negretes són: teclejar, pogués, extensió, absurd i incapaç de. La sabríeu respondre, aquesta pregunta? Sempre he cregut que aquí caldria fer un incís oral, perquè una cosa és escriure i una altra parlar. Un pot descriure una fricativa palatal sonora i pronunciar-la sorda; ja m’enteneu. I plego, que ja vaig per la trenta-una i m’havia proposat ser breu. Espero que els vostres comentaris també ho siguin, encara que jo, la veritat, com heu vist no tenia gaire res a dir i m’he plantat, molt al meu pesar, amb trenta-tres línies.

(desitjo que cap alumne de la Selectivitat s'hagi distret tan com jo en aspectes secundaris -línia extra-)

11 comentaris:

aiguamarina ha dit...

Jo espero que quan hi arribin a la selectivitat... no em toqui arreplegar-los tant com ara i ja hagin aprés a fer tot el que toca abans de l'útim moment.

No, no sabría escriure amb simbols fonétics cap paraula. Qué hi farem!

I pensar que no m'agradava aquell home amb tants tics i que jo no sabía quí era i veia per la tv...
I trobo que es un pollo pallaruc molt interessant.


Beset!

Albert ha dit...

Trobo molt interessant el tema "línies" (o eren "ratlles"?). No diré res més.

el llibreter ha dit...

La resposta correcta —perquè només n'hi ha una, evidentment— és donar el nombre exacte de línies que hi ha entre línies.

Salutacions cordials.

Anna ha dit...

això de la transcripció fonètica era el que més m'agradava de l'assignatura de català quan feia COU! sempre he estat una mica rareta ;)

pere ha dit...

Ah, aiguamarina, la pregunta és: què és el que toca?
No et preocupis per no dominar els signes fonètics o la transcripció dels sons: m'atreviria a assegurar-te que no canviaria la teva vida.
Ho veus? mai no es pot ser radical.

Agafo la insinuació, albert, i m'agradaria poder dir-ne alguna cosa, però no se m'acut res que no tingui contrarèplica.

Llibreter, però tu i jo sabem que és impossible precisar el nombre de línies que hi ha entre línies. Hi ha qui només parla entre línies i d'altres que no en tenen la facultat o la voluntat.

No creguis Anna, sí que és veritat que molt normal no ho és, però una vegada domines el joc, no deixa de ser divertit i estimulant. Ara bé, la pregunta era: apliques la transcripció a la teva parla, a la teva vida real?

aiguamarina ha dit...

Si ho fós, benvolgut Pere, no li tindría l'apreci que li tinc, al pollo, vull dir.

No déia pas com toca, si no el qué toca.
Si per aprovar ha de presentar treballs i vol provar... millor que ho faci abans del darrer día, trobo.

No sóc radical homeeee Þ
Abraçada!

(I ja que t'he escric aquest coment et contesto al post que hi ha aquí assobre, :)

S'he t'ha pujat la Sele al cap :)))

pere ha dit...

aprovar, suspendre... en l'aspecte acadèmic són paraules que van perdent sentt, en el laboral i el vital, encara no.
És clar que no ets radical, com ho podries ser passant per aquí :-)
Que no, que no, que jo no he participat en la Sele, ni de prop..., bé, de lluny, sí.

aiguamarina ha dit...

Si em permets que et contradigui, diría que és més aviat a l'inrrevés que cal aprovar académicament ( i encara gràcies, "visto lo visto") I per sort, no a pas tots, es cert, a la vida no esperen ni els hi cal aprovar.
Perepunyetes sí que hi sóc :)
Quin perill!!

Anònim ha dit...

Ho sóc , volía dir *

Arare ha dit...

I les línies addicionals, eh? eh? ehP? eh?

pere ha dit...

et torno a contradir: aprovar acadèmicament és senzill, aigua, el que costa. "visto lo visto", són els altres aprovats. Perillosa? Segur que sí. Aquí no et contradic.

Això de les línies és un embolic. No m'alinio.