Hemeroteca (parcial) de la Setmana Tràgica

Tal dia com avui de l’any 1909, però en dilluns, començava el que anomenem la Setmana Tràgica. S’han anat publicant força llibres sobre els fets, antecedents, conseqüències, etc. S’han fet i es faran conferències i taules rodones sobre el tema amb interpretacions diverses. Espero que la Júlia, que en sap molt sobre tot plegat, ens aporti algunes dades i la seva visió a través del bloc. Potser ja ho ha fet, però jo, que escric això anticipadament i ho programo pel dia 26, encara no ho sé.

Com va tractar la premsa del país els successos a mesura que s’anaven produint? Doncs tampoc ho sé. Vull dir que si des de casa intento consultar l’hemeroteca de “La Vanguardia”, per exemple, no em surt res perquè durant aquells dies el diari no es va publicar. I sembla que així va ser en general. Llàstima! En canvi es pot anar consultant el dia a dia a través de la premsa de fora, però això és cosa de cadascú. El que em proposo aquest dies es reproduir alguns fragments d’una revista de la qual guardo uns quants exemplars, em refereixo al “¡Cu-cut!” de 1909.

El “¡Cu-cut!”, que com se sap era una publicació setmanal, va treure un número el 22 de juliol i el següent va aparèixer el 5 d’agost, entremig es va quedar el que hauria d’haver sortit el dia 29. Vet aquí un primer tast de l’exemplar del dia 5.


Els gravíssima successos que han torbat aquests dies la pau de Barcelona y de part de Catalunya, han determinat la proclamació de l’estat de guerra y la suspensió de les garanties constitucionals.
Aquesta situació, que ja de per si havia de dificultar la tasca periodística, ha tingut com a corolari la disposició de l’autoritat militar establint la censura previa pera la prempsa, y en conseqüencia aquest nombre ha passat per la revisió del censor de la Capitania General, com hi passaràn els que’l segueixen, Deu sap fins quan.
Confiant en que’ls nostres lectors se faràn càrrech de la extremada circunspecció que’ns veurem obligats a observar, hem de manifestar que per la nostra part no’ns han de doldre els entrebanchs que hem de trobar necessariament en el compliment de la nostra professió, si ells han de contribuir a la pacificació dels esperits, que tan necessaria’s fa després de la terrible crisis que acabem de sufrir.

¡Cu-cut!, any VIII, n.º 376. 5 d’agost de 1909