12.10.10

bestiari: els gossos

Després de segles de complicitat, parasitisme, simbiosi, o el que sigui, entre els humans i els gossos, en què s’ha pogut constatar el grau de compenetració i la comprensió gairebé telepàtica entre els dos mamífers i l’admirable capacitat de ser ensinistrats dels cànids, em meravella que els humans hagin estat incapaços d’aconseguir que els gossos es gestionin els seus propis excrements. Aquest fracàs educacional em fa pensar que els gossos no són tan intel·ligents com ens volen fer creure alguns dels seus amos o bé que els amos tenen una patològica necessitat de remenar merda. Descarto, no em cap al cap, que siguin les pròpies bèsties –la tristor dels seus ulls sembla desmentir-ho- que d’una manera conscient hagin planejat una subtil venjança –potser no els falten motius- que, ben pensat, no fa gaires dècades que ha començat a manifestar-se públicament.



2 comentaris:

Montse ha dit...

jo li he ensenyat a la Taca a fer les cacones al water, però em diu que nanai! I ves, em toca recollir-les amb unes bossetes de plàstic que venen al Mercadona, que són pensades pels "bocates", ja que les que són pensades per les caques dels gossos són tres vegades més cares!

El que ha après, convivint amb un gat com conviu, és a remenar bé la terra amb les potes quan fa pipí!!! important!

miquel ha dit...

Ho veus, Arare, com hi ha alguna cosa incomprensible en aquest comportament.
Un dia ens has de fer una comparativa entre gat i gos. I ja sé que deus ser una tria impossible.