bandera roja

M’acabo de rellegir L’euboic en aquest matí que simula ser de diumenge i decideixo que em cal airejar abans de dinar. Grisor de mar, de cel i d’arena. Els locals de la platja tenen les terrasses buides, però veig, a traves dels vidres i dels plàstics, les taules dels interiors plenes. Encara que no devem baixar dels dinou graus, el vent que bufa crea una sensació de fred, de tardor irreversible. A la platja, els surfistes aprofiten les onades mentre els pels altaveus es recorda que hi ha bandera vermella. Una llanxa de la Creu Roja rescata un surfista sense forces. Un altre desisteix. Una noia atalaia les petites històries de la mar. Una altra noia, també solitària, manté un contacte amb l’infinit. Una parella, asseguda a els escales, resisteix les espurnes de les ones. El passeig, ara amb el vent a favor, continua semidesert... Recullo els instants i els penjo al compte nou de Flicr (no sé quantes vegades he perdut definitivament el nom i la contrasenya). Buidor, lassitud, poques ganes de fer res que no sigui mecànic.

Fa una estona, els enllaços de la dreta del bloc m’avisen que alguns companys han estat premiats. Des d’aquí els felicito col·lectivament per si m’oblido de fer-ho individualment. Qui sap si l’any vinent hi haurà un premi per als blocs sanguinaris.