19.10.10

publicitat

Aquest fred se m’ha posat al coll i només tinc ganes d’anar a dormir, però tot i així he acomplert la meva obligació quinzenal, que per això cobro, encara que no sigui en euros. I com que veig que d’altres es fan publicitat, deixeu-me que jo, modestament, toqui el bombo a anunciï l’aparició de l’enigma de cada dimarts. Sembla que darrerament tinc la vena (alguns dirien la bena) patriòtica o nacionalista o genuïnament autòctona. Mireu quin text m’he empescat gairebé a l’atzar i les extrapolacions variades i properes -l'ànima catalana?- que se’n poden fer amb una mica de bona voluntat i de fantasia:

-I va començar a recitar Petxerin. Traduint com ell fa. El rus primer, després l’anglès. Que dolç és odiar la terra nadiua i esperar amb avidesa la seva ruïna... i en la seva ruïna discernir l’aurora de la universal renaixença. Potser no ho recordo del tot bé, però això n’és l’essència. Petxerin va entendre que era possible estimar el propi país i alhora odiar el seu sistema, diu. Petxerin estava boig per Anglaterra, igual que Goethe. Anglaterra com a llar de la justícia, la veritat i la llibertat. Petxerin mostrà que no hi havia res de deslleial en la traïció posat que traïssis allò que odiaves i lluitessis pel que estimaves. Llavors, suposant que Petxerin hagués posseït importants secrets sobre l’ànima russa, què hauria fet? És obvi, els hauria donat als anglesos.

Però al finalitat és una altra: descobrir l’autor i el títol de la novel·la. Com que és possible que només amb aquest fragment no arribeu a conclusions, us invito a seguir les pistes a l’inigualable, l’inimitable, el grandiós, l’ÚNIC DIMARTS DE SANG.
Bona nit, endavant i sort.

8 comentaris:

Júlia ha dit...

Òndia, no havia vist aquest post i he inclòs alguna reflexió semblant a la resposta del dimarts de sang...

kika ha dit...

ara hi vaig, i tu cuida't la gola!

Pais secret ha dit...

On s´ha de dir, aquí o allà?
Bé, ho deixo a l´aire aquí mateix...jo diria que és La Casa Rusia de John Le Carré. No l´he llegit el llibre però allà on hi hagi en Sean i la Michelle, allà vaig jo.
Cuida´t molt Pere, que no estem per calipàndries...

Clidice ha dit...

cuida't :) i mira que ho provo amb el Dimarts ... però no l'encerto mai :( per això ja ni goso dir-hi res.

pere ha dit...

Era inevitable el comentari, Júlia :-)

Veig, kika, que la teva anada ha estat satisfactòria. Em cuido,gràcies, però la feina -i el tabac- no perdona.

No, no, no, A.: era allà! I mira que tenies poques pistes. Jo, quan sigui gran, seré com Sean, t'ho havia dit?
Gràcies. Faig el que puc, però el canvi de temps m'ha agafat desprevingut.

Gràcies, Clidice. Va, que avui era superfàcil. De tota manera, confesso que jo n'encertaria ben poques.

kika ha dit...

si, si, avui era super fàcil.
seràs com el sean! oh! que guapo! :-)

Pais secret ha dit...

Quina casualitat: jo vull ésser com la Michelle!
I per cert, avui sóc jo la de les esgarrifances i el "moquillo".Aquests canvis de temperatura ...

pere ha dit...

Hem de donar jocs i possibilitats, kika.
Quan sigui com en Sean, ja t'avisaré :-)

Em sembla que ja ho ets, A., encara que postser algun dia portis menys maquillatge.
Uf, jo encara mig continuo. Avui, a més, m'he quedat dos cops sense poder continuar parlant: terrible!
Cuida't!