24.10.10

de la massificació a l'obra d'art

Cada setmana faig fotografies, moltes o poques. Gairebé sempre són un passatemps, encara que a vegades tinguin una finalitat testimonial i en algun cas allò que diríem “pretensions artístiques”. Les d'avui, per exemple, entraven en el primer i segon apart: una manifestació d'entre tres-centes i quatre centes persones que no sé molt bé de què anava perquè pancartes i consignes tenien certa diversitat; unes quantes imatges del mercat al carrer que amb participació no només del país sinó també francesa i italiana s'ha organitzat aquest cap de setmana a la plaça de la Catedral (tastaré el pesto dels italians; la coca de recapte dels del país, horrible; moltes parades d'oli, però algú hauria de dir a alguns venedors de cooperatives que la seva feina es vendré, no desanimar possibles compradors amb mirades assassines i mudesa congènita)














































Quant a l'art fotogràfic, com que la meva educació en aquest aspecte, més que primitiva és gairebé inexistent, em temo que les meves tries serien poc compartides, d'escàs valor. Una forma de saber que es porta en fotografia és, per exemple, observar quines són les fotos per les quals s'ha pagat més al llarg de la història. Les busco, me les miro i... què us sembla? Bé, les situo una mica.
5. Nude (1925), d'Edward Weston. Casa de subhastes Sottheby's, 2008. 1.609.000 dòlars.
4. Kremlin of Tobolsk, de Dmitry Medvedev (president de Rússia). Subhasta benèfica a Sant Peterburg, 2010. 1.750.000 dòlars.
3. The Pond-Moonlight (1904), d'Edward Steichen. Casa de subhastes Sottheby's, 2006. 2.928.000 dòlars.
2. Sense títol (Cowboy) (2001), de Richard Price. Christie's de Nova York, 2007. 3.401.000 dòlars.
1. 99 Cent II Diptychon (2001), d' Andreas Gursky. Sottheby's de Nova York, 2007. 3.346.456 dòlars.









































Em desanimo perquè veig que mai no aconseguiré entendre el valor de l'art i, per tant, les meves fotos no passaran de ser instants ciutadans, rurals o casolans.


7 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

has mirat bé a la llista si n'hi havia alguna de meva? A mi les fotos que fas m'agraden, i ja fa temps que passo de jurats i qualificacions o valoracions sobre l'art.

Alberich ha dit...

Mai he entès la tangibilitat econòmica de l’art, ja siguin fotografies com d’altres coses. Sempre m’ha semblat cosa de marxants i especuladors. Un instant màgic o irrepetible, agafat amb l’ull imprecís d’una càmera pot no tenir preu...
Salut

Clidice ha dit...

l'art és subjectiu, per això no té cap mena d'importància el seu valor material, forma part de canals separats, de l'adoctrinament social. tu ves fent, si tens alguna cosa a dir i la comparteixes tot està com cal :)

jaka ha dit...

Ei Pere !!! a mi m’agraden molt les teves fotos, hi ha dies (ara tinc poc temps) que només passo per veure la capçalera nova, ets un gran fotògraf ... o es la camera? Je, je
Una abraçada,

pere ha dit...

De moment només he arribat a la desena entre les me´s ben pagades, Francesc. De veritat que surts?
Gràcies, és una di-versió :-)
Home, va bé veure què es diu, després fem la nostra tria.

Que en bona part l'art, a més d'educació i història, és especulació és ben cert.
Parles d'un tipus de fotografia que a mi també m'agrada, però igualment sóc partidari de la preparada, de la treballada. Algun dia en podem parlar.
Salut, Alberich.

Clidice, sí que l'art és subjectiu, però tot i així el podem analitzar i situar en uns parametres culturals i històrics. Quant a l'art-comerç de vegades és difícil de destriar de l'art-art, si és que alguna de les dues coses té sentit.
Vols dir que si la comparteixo em faré famós o m'arribaran a pagar? :-)

Gràcies, jaka. En alguna cosa ens hem d'entretenir. De fet sol ser la càmera: sovint la deixo sola i va fent :-)
Una abraçada
(darrerament sé poques coses de tu)

Arare ha dit...

Pere, amb permís dels crítics, em quedo amb les teves fotos.

ehem.

pere ha dit...

ehem.

T'hauré de fer algun retrat al natural o d'estudi per a la posteritat.