30.11.10

un, dos, tres, quatre, cinc. La fi del món resumida en cinc minuts i trenta-tres segons a ritme de narració hispanoamericana






Em sap greu haver perdut la miniporra. Havia pronosticat un quatre a dos.

9 comentaris:

Clidice ha dit...

ai si, quin greu la porra, jo tenia un 3 a 1, estic desolada :D

Alberich ha dit...

La meva porra era de 2-0 i és que potser tenim un problema de manca de fe...;-)

kika ha dit...

no vau ser prou optimistes! :-)

Francesc Mompó ha dit...

La meva fou un 4-1. No vaig fer bé la distribució.
Salut i Terra

Puigcarbó ha dit...

la meva 4-1, desitjant a última hora un gol del Madrid, i va el Jeffrem i fa el cinqué. Ui, quin disguts vaig tenir!!!!

pere ha dit...

La teva desolació em reconforta en la desgràcia, Clidice :-)

Ja ho pots ben dir, Alberich. No hi ha manera que pequem per excès.

I tu, kika? Va, mulla't, quina va ser la teva proposta. Confessa que el teu optimisme, en el fons del teu cor, no va arribar al 5.

Home, un 4 a 1 ja era una cosa prou consistent, per pèls.

És que aquests joves, Francesc, no respecten res. M'imagino el teu disgust, no tan gran com el meu, evidentment, que encara dono cops de caps per les parets.

kika ha dit...

he, he, jo diluns estava als núvols, i quan vaig baixar un moment, vaig sentir la ressaca de les eleccions, i vaig tocar fons. la meva porra hauria estat que el barça perdia... però no vaig atrevir-me a fer-ne cap!

Arare ha dit...

doncs jo havia vaticinat un empat (dec ser massoca)
M'ho vaig passar taaaaaaaaaaaan bé, veient el partit!!!!!!!!!

pere ha dit...

Ho veus, kika, i després dius de nosaltres, dona de poca fe.

Dona, arare, un empat és un resultat suportable, però trist.
Jo els vaig escoltar per la ràdio, en la veu del mestre Puyal. I després a la tele. Era com veure un ballet en què també es van colar balalrines maldestres.