4.1.11

riu amunt

En l'hora ambigua entre el matí i la tarda, el sol de l'altra banda del Ter dissimula un fred poc intens.

Tot sembla lent en aquest camí de colors hivernals, però tot és mou encara que no es vegi. De tant en tant et creues amb algun passejant desconegut i s'adiu una salutació tímida, només un gest del cap o una paraula que no saps si arriba a destí.

Les aus, petites i grans, espantadisses o indiferents, emprenen vols curs entre els canyars, solquen el riu o el sobrevolen a ras deixant anar espurnes d'aigua. Et fa vergonya ignorar els seus noms.

En un revolt, veus dues taques blanques i t'hi acostes. T'embadaleixes amb els dos cignes elegants i també una mica ridículs quan es capbussen a buscar l'herbam del llot. Sense que te n'adonis, el sol, massa ràpid encara, ha continuat la seva via. És l'hora de tornar a casa.
















































7 comentaris:

PS ha dit...

Oooh, quina manera de començar l´any, quin passeig, quines imatges, quin...quines ganes m´has fet venir ...de venir.
No em temptis ;-)

Clidice ha dit...

L'altre dia comentàvem que fa dies que no veiem els cignes al Llobregat. Els ànecs si que hi són encara, però els cignes no es veuen. Es troben a faltar.

Violeta ha dit...

Quines fotografies més boniques. Cignes, són preciosos. Fa molts anys que no en veig cap. Em recorden un escrit d'en Neruda que guardo confús a la memòria.

Una abraçada, Pere.

Alberich ha dit...

Pere,
Els cignes són una animalons majestuosos i elegants, que adornen els nostres paisatges, urbans o no.
Ens regales un bon apunt i unes excel•lents fotografies per començar un any d’incerteses.
Gràcies.

miquel ha dit...

Un paseig curtet, A., però absolutament agradable. Llàstima que aquests dos darrers dies els matins estiguin ennuvolats.
Ja has vingut....?

No coneixia els cignes del Llobregat, Clidice. Aquí, en aquest tros del Ter, jo no n'havia vist, però també és veritat que no passo gaire temps en aquest lloc.
Sí que són macos, sí.



En algun moment semblava que fessin natació sincronitzada, només faltava la música.
A veure si trobo el poema de RB.
Una abraçada, Violeta.

Gràcies, Alberich.
És divertit, si no tens gaire res més a fer, observar els moviments dels cignes.

PS ha dit...

No encara, vindré, vindré... encara que m´hagin portat carbó.

miquel ha dit...

Oh, potser una mica de carbó, però dolç... i altres coses.