12.1.11

les armes les carrega el diable

Se sap que dues de les mesures més efectives i imaginatives per intentar resoldre les crisis econòmiques són retallar sous (sobretot els dels altres) i apujar els impostos directes i indirectes. Apujar els impostos sobre productes (especialment els perillosos o potencialment perillosos) que només consumeix una part de la població sempre és aplaudit per la població restant, que encara desitjaria una puja més espectacular.

Segons m’explicava avui un amic, aquest cap de setmana ha participat com a traductor jurat de tota confiança en una reunió en un lloc del nord d’Europa (ja entendreu que no sigui massa explícit amb els noms propis) en què diverses personalitats han proposat en represntació dels seus països respectius un increment substancials d’impostos d’un producte que des de l’inici del temps ha tingut arreu del món una acceptació notable: les armes.

La discussió, que es perllongarà diversos caps de setmana, pretén augmentar els impostos sobre la venda d’armes. Sembla que solucionat el dilema que suposava si havia de constituir-se un percentatge diferent segons els dos grans grups d’usuaris: els professionals i els amateurs, la trobada va tractar exclusivament sobre les considerades armes lleugeres, sobre els llocs on es podien fer servir (prohibides, per exemple, a l’interior dels edificis públics, però ja sabeu que sempre hi haurà algú que se saltarà la prohibició). En fi, ja us informaré amb més detall en una altra ocasió sobre aquests aspectes.

Bona part de les converses van girar a l’entorn de la conveniència o no d’afegir en cada arma i en un lloc ben visible algun tipus d’advertiment. Acceptat el fet, es van fer diverses propostes, algunes de les quals encara no són  fermes:

Gairebé tothom estava d’acord que en les culates de fusells, pistoles i altres armes menors, hi figurés: DISPARAR POT MATAR. A part d’aquest advertiment, es van suggerir altres textos: DISPARAR POT PERJUDICAR GREUMENT LA SALUT DE LA GENT DEL SEU ENTORN; SI NO SAP FER SERVIR UNA ARMA, NO S'HI POSI; VETLLI PEL SON DELS SEUS VEÏNS, NO DISPARI DURANT LA NIT; CANVIÏ L'ARMA ABANS QUE SE LI ESPATLLI;  NO DISPARI ALS NENS SI NO ES ABSOLUTAMENT NECESSARI, LES BALES NO CONTENEN NICOTINA (proposta d'un conegut prohom antitabac; algú va proposar d’afegir: PERÒ A LA CURTA SÓN MÉS NOCIVES; es va desestimar majoritàriament l’afegit), LES ARMES NO MATEN, POT MATAR QUI LES FA SERVIR... Van ser immediatament descartades dues frases: ASSEGURI'S QUE TÉ UN ENEMIC ABANS DE DE FER SERVIR L'ARMA (el meu amic no sabia per què no els va fer el pes, creu que per raons formals). La segona frase: LES ARMES LES CARREGA EL DIABLE, va ser immediatament titllada de poc apropiada pels participants agnòstics, ateus i de religions sense tradicions diabòliques; a més, el que la va expressar, l´únic català participant en la reunió, no tenia clar si havia de dir diable o dimoni (fins i tot se li havia acudit en Banyeta).

Bé, fins aquí només un resum de com va anar la cosa. Ja era hora que se’ls acudís augmentar els impostos sobre les armes, que imagino que tal com va el món seran una font d’ingressos de primer ordre per pal·liar substancialment la crisi. Prometo que en el futur, si el meu informant encara continua viu, afegiré els resultats que em proporcioni, que espero que siguin més interessant quan tractin sobre les armes realment potents.

4 comentaris:

iruna ha dit...

ahir un client explicava que treballa sol i que "sort que té una pistola al damunt, perquè tal com estem de sonats avui en dia"...

mon germà va mirar-lo als ulls, preguntant-li "sí??", i preocupat li va dir que era un perill tenir-ne una, perquè qualsevol dia potser la faria servir. però l'altre em sembla que ni el va sentir, i de seguida dos clients més van sumar-se al primer justificant la necessitat de viure amb les mans endiablades (o "divines", pere, que molts cristians també se senten així més protegits).

un perill... així no és estrany que estiguem més sonats (o senyudament sonats) cada dia.

imagino que els impostos que decidixquen, si els acaben decidint, hauran de pagar-los aquell client i companyia, perquè els dimonis o els déus grossos ja sabran com evadir-se.

una abraçada de bona nit

Helter ha dit...

Jo encara diria més, que deia en Dupont: gràcies a Déu, les armes les carrega el diable.

Alberich ha dit...

Encara s’hi podria afegir un nou avís: ‘SI US CAL DISPARAR DINTRE D’UN LLOC TANCAT, VENTILEU-LO EN ACABAR; EL FUM POT MATAR’.
Salut.

pere ha dit...

Sembla que també el nostre petit país s'està americanitzant en més aspectes dels desitjables. El cas és que no es pot fer gran cosa per tornar a la normalitat desitjable.
Una abraçada de bona nit :-)

No sé, Helter. Molts ens dirien que les seves armes les carrega Déu. N'hi ha pocs que aceeptin la intervenció del diable.

Sí, sí, Alberich. Segur que a molts babaus els fa més por el fum que la bala.