agafem velocitat

Tenia ganes de repassar R.U.R., de Karel Čapek, però em vaig trobar amb la seva novel·la La guerra de les salamandres, publicada en català per Proa l’any 1998. L’obra, de l’any 1936, comença com una història d’aventures que podria recordar el mateix Conrad: Si busca usted en el mapa la islita de Tana Masa, la encontrará exactamente en el Ecuador, un poco al oeste de Sumatra. Pero si pregunta al capitán J. van Toch, a bordo del Kandong Bandoeng, que es esa Tana Mata ante la cual acaba de echar anclas, maldecirá un rato y, después, le dirá que es el agujero más sucio de toda esta zona de los Estrechos... El capità descobreix en aquell indret uns éssers marins semblants a les salamandres, però amb algun tret humanoide, que finalment aconsegueix que es converteixin en eficients pescadors de perles... En fi, una prosa que no es diferencia gaire de la d’altres exemplars del gènere si no és pel sentit de l'humor. A poc a poc, però, Čapek, sempre a través de la ironia com a mètode de distanciament, sovint molt marcadament amb to satíric, va desenvolupant una història que alguns dels seus personatges imaginen com una utopia i que el lector s’adona que s’està convertint en una distopia en què, una vegada més, la confiança en la humanitat és escassa, si no totalment nul·la.

Se m’ha acudit esmentar aquest llibre perquè més enllà del seu interès literari, em sembla sorprenentment actual, no només en els aspectes generals del món que descriu, dels simbolismes que s’hi poden trobar i de la relació amb el seu moment històric, sinó perquè alguns dels fragments podrien correspondre perfectament a fets dels nostres dies, ideològicament i materialment.

Llegint i escoltant els mitjans de comunicació o amb obres com aquesta i els seus precedents, em reafirmo en la convicció que, ara com abans, ningú, digui el que digui, sap (políticament, econòmicament, socialment, moralment...) cap on va el món ( i a alguns els importa poc). Potser la diferència respecte un passat indeterminat i no gaire llunyà és que ara va molt més de pressa.

P S: M’ha estat més fàcil trobar una versió en castellà que en català de La guerra de les salamandres, d’aquí el petit fragment de la novel·la en la primera llengua.