7.4.11

àguiles

Estic esperant que els semàfors ensenyin el verd per començar a creuar la Diagonal. Des de darrere i per la meva esquerra, se m'acosta una veu amb accent potser de l'Argentina, potser de l'Uruguai:
-Disculpe, este es el monumento a monseñor Escrivá de Balaguer, el fundador del Opus, verdad?
Són les set de la tarda passades i l'estàtua, il·luminada per un sol que es pon, queda a contrallum i tot podria ser.
-No senyor, no. Jacint Verdaguer, 1845-1902, escriptor català.
-Habrá que informarse.
L'home torna enrere, on hi ha la noia que fa fotos a l'estàtua de perfil. Jo avanço una mica decebut amb mi mateix perquè no m'he atrevit a recitar-li Dolça Catalunya... i amb ell perquè no ha gosat demanar-me informació o qui sap si només li interessa buscar el que ja sap.

Mentre camino cap a casa penso que mai no he sentit parlar d'una estàtua d'Escrivà de Balaguer a Barcelona, però que si ho diu un turista... Al Parc de la Ciutadella? De tota manera, no m'estranya que sigui difícil confondre's amb una figura tan enlairada.

Busco dos fragments, un del sant i un altre del... màrtir?, un de Camí (Camino) i l'altre de Roser de tot l'any. Els llegeixo a poc a poc.


7. No tinguis esperit de poble. -Engrandeix el cor fins que sigui universal, “catòlic”.
No volis com les aus de corral quan et pots enlairar com les àguiles.








Sicut aquila provocans ad
volandum pullus suos.
(DEUT. 32-11.)


Quan ploro agenollat a vostres peus,
l'arbre regant de vostra Creu sagrada,
me sento més petit que els pregadéus
que a l'estiu s'agenollen per la prada.


Mes, quan me sento el cor aletejar
com niu de somnis en mon pit reclosos
cada punt amb més ganes de volar,
estenc com Vós, los braços amorosos.


I en seguici de l'Àliga real
que cel amunt ses ales més eixampla,
¡ai de mi! Encara que aligó nial,
trobo la terra per mon vol poc ampla.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Ves a saber si no s'hauria fet de l'Opus, molt modern, religiosament parlant, no ho era pas, el Mossèn nostrat...

kika ha dit...

d'entrada m'has espantat amb la idea de que a barcelona hi hagués una estàtua d'aquest home, però després m'he quedat espantada amb la idea de que hi hagi gent que la busqui!


em quedo qmb la foto de dalt: ooohhh! :-)

pere ha dit...

Podria ser, Júlia, sempre que els de l'Opus parlessin de Catalunya com la pàtria del seu cor.

A mi també em va semblar ben estrany, kika; tant, que em vaig quedar amb les ganes d'investigar.
Oh, el lloc de la foto em sembla que ja el coneixes.