Sopars de divendres o de dissabtes, no gaires, potser uns quants més a l'estiu no importa quin dia. Sopars a casa -amb espelmes o sense- i sopars als restaurants -amb espelmes o sense. Sopars de familiars -però les famílies més aviat dinen-, d'amics, de companys, de la feina -no queda clar si som amics, coneguts o col·legues, fins i tot desconeguts... Sopars amb fantasmes i sopars on cadascú parla dels seus fantasmes. . Sopars de compromís i sopars on et voldries comprometre. Sopars inesperats, sopars posposats tantíssimes vegades, sopars periòdics, sopars d'una vegada -o dos, tres, quatre, cinc- a la vida. Sopars a dos o a tres bandes-els de quatre són més freqüents que els de tres- o sopars multitudinaris, de celebració o d'obligació. Sopars amb notícies dels diaris o sopars amb notícies pròpies. Sopars amb converses per tota la taula o sopars de confidències a l'orella. Sopars emmudits o sopars de complicitats. Sopars poètics o sopars prosaics. Sopars amb adagios interminables o sopars amb vivaces intermitents. Sopars amb no importa què se sopa i sopars en què només importa què se sopa. Sopars amb ganes d'acabar i sopars amb ganes d'eternitzar. Sopars closos o sopars que són els prolegòmens.
Sopars amb poques -cap- sorpreses i, quantes vegades a la vida un sopar sorprenent, definitiu, amb un abans i un després?:
MIRADA PERDUDA
Fa 5 hores
6 comentaris:
Bon post "retalls de vida" :)
Bon dia!
Bon profit!
Mentre t'anava llegint em venien imatges de moltes de les modalitats de sopars que evoques...
I m'encanta el vídeo de Beetlejuice una petita gran pel·lícula!
"Sopars amb fantasmes i sopars on cadascú parla dels seus fantasmes."
bona aquesta! així ho són tots! :-)
Jo avui no soparé.
Que vagi de gust!
Quants retalls de vida en els àpats, C...
Bona nit!
Igualment, arati. I si haguéssim de triar un sopar (o dos o tres)? Una peli interminable.
D fet el post està inspirat en Beetlejuice: la vaig tornar a veure ahir :-)
La majoria, kika, però els pitjors són els sopars silenciosos, amb fantasmes només al pensament.
Sisplau, A.! Els sopars, fins i tot els solitaris, són un dels pocs senyals que som humans. Em preocupa la teva decisió (o necessitat)
(Gràcies. Aquesta nit: amanida i pizza barbacoa -coses de cap de setmana.)
Bé, aixo t´ho deia al vespre i era un desig, però cap allà les deu tenia un rau rau insobornable i el vaig distreure una mica amb unes verduretes al forn, un raig d´oli i unes herbes espolsades per sobre. Frugals i saboroses.
(no és que no vulgui menjar, no, és que ja portava el dia carregat i vaig pensar que al meu cos li convenia tranquil.litat. Però ja veus, ni així!)
Publica un comentari a l'entrada