El meu cunyat -ajudant- i la seva dona han vingut tres dies a Barcelona perquè han muntat la seva paradeta d'encens a la Fira de la Terra (el cartell d'enguany diu, entre altres coses: Txernòbil. 25 anys. Mai més!! El devien dissenyar abans del tsunami del Japó).
Aquesta tarda hem baixat a veure'ls i a passejar per la fira. Sense entrar-hi a fons, tal com surt, hi ha sobretot tres aspectes que sempre em criden l'atenció d'aquesta passejada que fa anys que faig: la vitalitat i el bon ambient dels participants, tant la de la gent de les parades com la dels visitants; el microcosmos: quantitats de tipus, en el sentit costumista del terme, que formen una humanitat especial, pròpia de la trobada, diversos però semblants; en tercer lloc, m'encanten els colors, la inabastable gama de colors. Podria afegir que estic segur que la majoria no té idea que dintre de dues hores jugaran el Madrid i el Barça, i això, ni que sigui per un moment, reconforta.
Com ha anat a València? Ningú no en parla. Relaxació total i inutilitat de paraules per descriure-la. I al parc de la Ciutadella, constatació que la tarongina ja escampa l'aroma i que la lluna sobrepassa la capella castrense mentre les cigonyes la circumvolen.
Aquesta tarda hem baixat a veure'ls i a passejar per la fira. Sense entrar-hi a fons, tal com surt, hi ha sobretot tres aspectes que sempre em criden l'atenció d'aquesta passejada que fa anys que faig: la vitalitat i el bon ambient dels participants, tant la de la gent de les parades com la dels visitants; el microcosmos: quantitats de tipus, en el sentit costumista del terme, que formen una humanitat especial, pròpia de la trobada, diversos però semblants; en tercer lloc, m'encanten els colors, la inabastable gama de colors. Podria afegir que estic segur que la majoria no té idea que dintre de dues hores jugaran el Madrid i el Barça, i això, ni que sigui per un moment, reconforta.
Com ha anat a València? Ningú no en parla. Relaxació total i inutilitat de paraules per descriure-la. I al parc de la Ciutadella, constatació que la tarongina ja escampa l'aroma i que la lluna sobrepassa la capella castrense mentre les cigonyes la circumvolen.
7 comentaris:
Quin plaer...aquesta vida alternativa hauria de poder fer jo...
La pots fer, zel, ho saps. Només és qüestió de convenciment i voluntat :-)
no és tan fàcil, és més fàcil no fer res. Per cert i a tomb d'olors, diumenge passat vaig anar a collir roselles (enghuany n'hi ha motíssimes) i també romaní, per un ungüent que es fa el meu pare pels cops, i que agradable es l'olor del romaní.
Ara tinc un dubte, quan dius tarongina a quina planta et refereixes, a la tarongina(melissa) o a la tarongina (flor de taronger).
Ves quins dubtes de bon matí!
M´agrada tafanejar per les fires, ahir ja em van enxampar en una. Em pensava que olorant encens ja en tindria prou, però vaig tornar cap a casa amb una coca i amb mig quilo d´arròs aromatitzat.
Una bona manera de passar el dia! curiós, jo també m'he preguntat el mateix que País Secret (tarongina flor de taronger o melissa?) `
:D
Que bé que encara es facin remeis casolans, Francesc. I que, a més, deuen servir. Les roselles són papaveràcies, és a dir, que deuen fer una substància semblant a l'opi. A veure si aquest dies faig una volta per la muntanya, en el meu cas a la cerca de timó.
La meva tarongina, A., la del parc de la Ciutadella, és la dels tarongers que vaig olorar durant nou anys i que després es convertia en melmelada amarga.
Això de les fires ja és així, comences amb un passeig lleuger d'equipatge i acabes... Arròs aromatitzat?
Només unes hores, Montse, les que portaven al crepuscle. Després, el Barça, decebedor de resultat.
Ah, ja li dic a l'A., flor de taronger, és clar.
Sí, uns pots d´arròs que venen per fer risotto amb els ingredients liofil·litzats ( bolets, verdures, olives, espàrrecs, herbetes...). Només cal fer un sofregit de ceba, vi blanc i una mica de parmesà, i ja tens sopar un dia que no saps què fer o que se´t presenta algú d´imprevist. Tot natural, això sí, i de qualitat, l´arròs també.
Publica un comentari a l'entrada